 |
| Stadsbiblioteket, Stockholm, Sweden |
Algunes biblioteques fan vacances. Són un servei públic, pel que sembla prescindible. En aquest país, els llocs d’esport estan oberts tot l’any i només tanquen els festius. No fan vacances. En canvi, les biblioteques en arribar l’estiu, fan un horari d’estiu i algunes, tanquen.
No em sembla acceptable. L’argument que no hi ha personal o que necessiten vacances no em serveix, ni com a ciutadà, ni com contribuent. És un servei públic al qual tinc dret i els usuaris no tenim la culpa del poc encert en la contractació de personal. Ho conec bé. Es gasten milers d’euros en programari de gestió i contracten administratius com si encara anessin amb màquina d’escriure. He treballat en un servei públic lligat a la sanitat i hem pogut fer un horari flexible amb una cobertura i funcionalitat del servei propera al 90% els mesos d’estiu. Tot és qüestió d’entendre que ets “civil servant” com es diu als països anglosaxons o un “funcionario” com es veu que passa en els països del sud.
Tot plegat és el reflex d’una societat que menysté la cultura. Sense anar més lluny, l’altre dia em trobava en una biblioteca del Baix Llobregat que no diré el nom. Qui em segueix, sap que no tinc un despatx i per això faig servir les biblioteques. Sempre tinc uns auriculars, escolto música que em serveix per aïllar-me del soroll de fons i així poder estar concentrat en la meva feina. No sé com, arriba un noi d’uns divuit anys o poc més, castellanoparlant que va acompanyat del seu pare. Van directes cap a mi. Es veu de lluny que és el primer cop en sa vida que trepitgen una biblioteca. M’interrompen per veure si el puc deixar el cable per carregar el seu mòbil. Quin és el problema? Incultura, educació, jo estava en el “meu” treball, d’on treuen que poden entrar un establiment i dirigir-se al primer que troben sense ni preguntar al conserge o al personal que està al seu lloc per atendre el públic?
© Manel Aljama (agost 2019-juny 2020)Tot plegat és el reflex d’una societat que menysté la cultura. Sense anar més lluny, l’altre dia em trobava en una biblioteca del Baix Llobregat que no diré el nom. Qui em segueix, sap que no tinc un despatx i per això faig servir les biblioteques. Sempre tinc uns auriculars, escolto música que em serveix per aïllar-me del soroll de fons i així poder estar concentrat en la meva feina. No sé com, arriba un noi d’uns divuit anys o poc més, castellanoparlant que va acompanyat del seu pare. Van directes cap a mi. Es veu de lluny que és el primer cop en sa vida que trepitgen una biblioteca. M’interrompen per veure si el puc deixar el cable per carregar el seu mòbil. Quin és el problema? Incultura, educació, jo estava en el “meu” treball, d’on treuen que poden entrar un establiment i dirigir-se al primer que troben sense ni preguntar al conserge o al personal que està al seu lloc per atendre el públic?
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.