Trobada Nocturna

Manel Aljama 7/14/2008 04:36:00 p. m.
Era en un carrer de qualsevol ciutat. Se li aproparen. N’eren dos. Era de nit. La llum del fanal més proper amb prou feines permetia distingir les seves faccions. Ben bé podien ser joves. Estaven gairebé a metre i mig. Tragueren les navalles i esgrimiren els seus arguments. Reclamaren el creien que era seu. Ell, dòcil, ficà la ma a la butxaca de l’abric per treure’ls la desitjada cartera.
Un inesperat llampec tombà qui semblava ser el seu cap. El seu company, cames ajudeu-me, sortí corrents. Un segon tret li abastà la cama. S’aturà en la seva fugida. Caigué al terra. L’home se li apropà. L’atacant implorava. La seva gosadia era ara un repertori de sanglots. Massa tard per rectificar una ficada de pota, o potser, la seva inexperiència. Li apropà el canó a la templa. L’altre no mogué ni un múscul. Se sentí el tret. El lladregot, si hagués tingut força podia haver arrencat les rajoles del terra amb els dits de les seves mans. L’home amb calma i fredor, guardà la seva arma, s’apujà el coll de l’abric i reprengué el seu camí.

© registrat a RPI, Manel Aljama
Tags
Manel Aljama

Publicat per Manel Aljama

Escriptor, Comunicador, Coach de comunicació, edició i tecnologies de la informació.

Publica un comentari a l'entrada

4 Comentaris

  1. Manel Aljama22 de juliol del 2008, a les 18:24

    Aquest relat, tan curt, tan simple m'omple de satisfacció.

    És fins ara, el més llegit en el racó de Relats en Català:

    http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=549457

    ResponElimina
  2. Monelle/Carmen Rosa Signes1 d’agost del 2008, a les 9:46

    Corto, condensado de tal forma que se presenta ante el lector con las imágenes vívidas e intensas de la escena que describen. No deja escapar ninguna. Se ve, se siente. Felicitats amic meu.

    Carmen

    ResponElimina
  3. Anhermart9 d’octubre del 2008, a les 19:22

    Es de lo más frío, tanto como la noche en la que se desarrollan los hechos. Hace pensar en lo desproporcionado de la respuesta ante un inminente peligro de agresión por arma blanca. La "victima" parece ser inmensamente más peligrosa que los agresores y nos produce esa zozobra de pensamiento, esa duda de si está o no legitimado para actuar tan contundentemente a ún a sabiendas de que su integridad física corre peligro.
    Es un relato duro, pero interesante.
    Saludos.

    ResponElimina
  4. Fina29 de juliol del 2009, a les 17:27

    Hola Manel,

    me l'he imaginat allunyant-se de l'escenari del crim mentre xiulava la dolça cançó que la seva mare li va ensenyar quan era petit...

    No em voldria trobar a cap dels tres. Ni de nit, ni de dia. :-)

    Ens llegim.

    ResponElimina

Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.