Ens ocupem de la seva salut

(Equip d’acció ràpida)

En una comissaria de policia de barri, el sergent llegia un correu electrònic que acabava de rebre de la Caserna General de la Brigada General de Protecció del Medi Ambient depenent de la Secretaria General d’Ordenació de la Conducta i la Moral dels Ciutadans. El document era un recull d’ordres que s’havien d’executar de forma immediata. Tot seguit agafà el telèfon i cridà el caporal que es presentà en un tres i no res tot saludant en forma militar. Li ordenà que descanses mentre comença a llegir el paper.

—Hem rebut ordre d’actuar durant les properes setmanes contra tota manifestació que atempti la salut de les persones i animals i, violi les ordenances municipals, autonòmiques i estatals en matèria de fums i agents contaminants, dins de la nostra demarcació. Per això reunirà vostè tots els efectius de que disposi i organitzarà patrulles de quatre homes que, armats i preparats pel que pugui succeir, recorreran totes les diverses zones en que tenim competències —digué el capità.

No calgueren més paraules. El caporal es retirà. D’immediat l’establiment policial era ple de moviment escales amunt i avall fent els preparatius per fer la batuda. En pocs minuts tots els homes que composaven el destacament eren dins dels seus furgons antiavalots i vestits amb armilles antibales i cascos. Totes les armes de foc estaven degudament carregades i a punt per entrar en servei. Sortiren tots els vehicles en filera, com una processó. Poc a poc s’anaren dispersant a cada travessera de l’avinguda principal.

El furgó on hi anaven el capità i el caporal tombà per una avinguda cèntrica. S’aturaren just abans d’una parada d’autobús. El motor restà en marxa deixant una densa fumera negra. Tothom a dins tenia els ulls fits a la gent que esperava l’autobús. De sobte localitzaren un infractor de la llei. Bé un presumpte infractor de la llei.

—Sergent, objectiu localitzat, prepari els homes per intervenir —digué el capità.

Com si fossin els passos d’una dansa coneguda, tots alhora, carregaren armes, ajustaren armilles i abaixaren les viseres. Sortiren del furgó amb ímpetu i voltaren el presumpte delinqüent.

—¡No es mogui, infractor de la llei! —ordenà un policia.

—¿Que fa, desgraciat? No veu que posa en perill la salut dels ciutadans —afegí el sergent com recolzant l’acció. L’home, que esperava com tothom l’autobús a la parada, no els feu cas i obrí l’encenedor i el dirigí cap a la seva cigarreta. Rebé un cop de porra al front que li féu un trau de considerables dimensions i se li caigueren junts la cigarreta i l’encenedor. No gaire lluny d’allà uns lladregots trencaren la lluna d’un aparador i s’endugueren tot el que hi havia.

—En aplicació de l’article 19999 de la vigent Llei de Protecció de la Salut i el Medi Ambient vostè queda detingut i serà posat a disposició judicial per infractor reincident i resistència a l’autoritat —Diguè el caporal. L’home tot sagnant i assegut al terra, no entenia res del que passava.

—¡No posi aquesta cara, home! —li digué el capità de la patrulla—, ¿Que no veu que ens ocupem de la seva salut?

© Manel Aljama (maljama), desembre de 2006