Van com Bojos

El ferm de la calçada és bastant humit després del recent ruixat primaveral que ha banyat la calçada i tot el mobiliari urbà de la plaça. La major part dels comerços estan oberts des de fa bastant d'estona.

El sobtat xerric dels pneumàtics altera el rutinari desordre de la plaça. Un cotxe apareix per una de les cantonades amb excés de velocitat i de sobte fa una volta de campana. Així, l'auto, una vegada espaterrat prossegueix el seu desplaçament al mig d'un molest cruixit metàl•lic d'un extrem a l'altre de la glorieta. La topada del morro amb un banc metàl•lic posa fi a la dansa. Un tapaboques de roda surt rodolant i s’estavella contra l'esglaó de la fleca que és en l'altre extrem de la plaça. El tap del dipòsit de gasolina va darrere en la mateixa direcció i acaba el seu recorregut girant sobre si mateix. Es fa el silenci.

Com responent a una crida telepàtica els tafaners i els ociosos -que són dos bàndols en aquest lloc-, es comencen a amuntegar al voltant de l'automòbil accidentat.
—¡Guatieu! Sembla que el conductor s'ha colpejat contra el quadre de comandament! —en diu un dels congregats.
De fons es escolta música “reguetón”que prové de l'estèreo del cotxe.
—¡Mira està vessant benzina! —diu un altre dels assistents quan contempla el degoteig que es va convertint en una reguera.
—¡Está penjat pel cinturó! —afegeix un individu grassonet que té cara d'haver-se begut alguns litres de aguardent i que fuma un cigar.
—¡On vas amb això! No veus que portes un puro! Que explotarem tots! —li etziba el primer, com si fos ja el pastor del ramat.
Un fil de sang es desplaça des del cap del conductor fins a barrejar-se amb el bassal de gasolina del terra. La gentada no s'immuta.

Dani, un noi solitari i sorrut que havia estat bevent bona estona surt del bar i s'apropa fins al vehicle. Mira el cotxe amb les rodes cap al cel i al conductor que està sense senyals aparents de consciència. La intensa olor a gasolinera l'impregna tot. Treu de la butxaca el seu telèfon mòbil i comença a recórrer la guia. Es deté i extreu una cigarreta del paquet que porta a la butxaca superior de la camisa. Se'l posa als llavis. De la butxaca dreta del pantaló treu l'encenedor. L'encén i amb lenta precisió aproxima la flama al cigarret. En dóna una primera i profunda fumada. Prossegueix la recerca de direccions|adreces en el guia del cel•lular.
—¡Encara sort que algú cridarà a una ambulància! —exclama algú.
Dani en dóna una altra fumada.
—¡Haurien de ser els mossos! —replica un altre.
La recerca es fa lenta, ara Dani va a poc a poc, i el bip bip de cada nova fitxa contrasta amb el murmuri de la multitud amuntegada davant de l'accident.
—¡O, o a emergències-urgències o com es cridi! —diu un quelcom tartamut que sembla que ha sentit alguna cosa en les notícies.
Dóna una altra pipada al seu cigarret i prossegueix amb el bip bip del cel•lular.
L'última xuclada. Extreu la ja és gairebé burilla dels seus llavis i se la mira. Se la torna a posar a la boca i prossegueix la seva infructuosa recerca en la guia. En arribar al final de la tercera tornada es dóna per vençut. Es guarda el telèfon a la butxaca d'on el va treure. Es gira i s'allunya de la multitud expectant. Abans de tombar per la cantonada es treu la burilla dels llavis i la llança amb força cap a enrere. Se sent un gran esclat seguit d'una infinitat de crits i queixes de dolor. Impassible el nostre home segueix caminant. Se sent que algú més gran que estava a resguard en balcó que diu:
—¡Si és que van com bojos!

© Manel Aljama (maljama)