Com diu Joan Pere Viladecans en el seu article de El Periodico de Catalunya; en el moment de morir, ara fa 25 anys, el poeta, estava al cim més alt de la literatura catalana. Molts polítics hi van fer costat, clar. 25 anys després, malgrat que estigui referenciat en el Canon Occidental (1995) de Harold Bloom, no es troba a les llibreries i tampoc és text de lectura en l'escanyament.
XXXVIII
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
(La pell de Brau)
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
(La pell de Brau)
i es que aleshores, “Ningú no ha comprès el que jo volia que de mi se salvés” (Les Hores). Un grapat dels seus poemes van ser musicats fa temps per Ramon Muntaner i, al "meu", batxillerat sí que el vam estudiar. Preguntaré la meva filla si sap què es Sinera o Sepharad.
© Manel Aljama (febrer 2010)
fotografia del Cementiri d'Arenys (sinera) trobada a Internet, autor desconegut
){kind=link}
5 Comentaris
serà molt trist si no ho sap la teva filla oi? perquè vol dir que no ho sabran tants i tants altres :(
ResponEliminaEl dia que un persoantge rellevant ens deixa tot són cues per a sortir a la foto. El da després, ja ningú se'n recorda. Què trist!
ResponEliminaHola Manel gràcies per recordar el gran Salvador Espriu.
ResponEliminaUna abraçada desde Valencia.Montserrat
Amb tant de cànon estan canonejant l'accés a la cultura. No em puc imaginar quins seran els nous monestirs del saber en un futur. I prefereixo no pensar-hi...
ResponEliminaGràcies per afegir-te a l'homenatge!
Un homenatge colpidor per aquest gran poeta ,que m’hi afegeixo . Crec que la teva filla coneixerà Sinera o Sepfarat. Si no és així , tu li expliques , la cultura és transmissió i tots hi hem de participar . Enhorabona.
ResponEliminaRaimunda
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.