Llum de Taverna

Foto: cartell de l'espectacle
Espectacle de teatre produït per La Càmara Teatre de Rubí (entre bambolilnes)

Busques la teva vida

al país del paradís perdut.

Recorda les fronteres que has passat

i si un dia és el teu sant

amaga el teu nom, que no et trobin

(de Magada Papadaki, traduït per Mireia Miguel i Castejón)

He tingut el plaer d'assistir a una peça de teatre exquisida, d'aquestes que s'anomenen de petit format on lluny d'estridències i de recurs fàcil televisu he passat una bona estona. Espero i desitjo que les representacions es prodiguin. Els actors: Neus Lozano, Fran Rueda, Manu Fuster, Roser Tutusaus, Isabel Blasco, Mero Sans i Carme Jiménez et transporen fins una tarverna on, a través de la poesía de Segarra, Kavafis i Berta Serra, on amb la seva veu compartirem el seu petit paradís perdut. No marxareu però amb tristor. Tampoc serà una frivoliat. Serà d'alló més intimista. El discurs, el ritme, el piano, la senzillesa de l'escenografia, la tavernera i les seves cançons, et transportaran a el seu país petit perdut o no particular.


La veu de LLuís Llach, aqui no queda tan bé com la sensual i atractiva tavernaera d'aquest muntatge.  Ella sí que ens porta a La taverna del mar



També, amb poemes com aquest, ens fa volar, en el petit temps que dura l'espectacle.

Recorda, cos...

Cos meu, recorda

no solament com t'han arribat a estimar,

no solament els llits on has jagut,

sinó també aquells desigs que per tu

lluïen dins els ulls obertament

i tremolaven dins la veu -i algun

fortuït entrebanc els va fer vans.

Ara que tot això ja són coses passades,

fa gairebé l'efecte que també als desigs

aquells vas ser donat -ah, com lluïen,

recorda, dins els ulls que se't clavaven,

com tremolaven dins la veu, per tu, recorda, cos.

I el text original (en grec):

ΘΥΜΙΣΟΥ, ΣΩΜΑ...

Σώμα, θυμήσου όχι μόνο το πόσο αγαπήθηκες,

όχι μονάχα τα κρεββάτια όπου πλάγιασες,

αλλά κ εκείνες τες επιθυμίες που για σένα

γυάλιζαν μες στα μάτια φανερά,

κ ετρέμανε μες στην φωνή — και κάποιο

τυχαίον εμπόδιο τες ματαίωσε.

Τώρα που είναι όλα πια μέσα στο παρελθόν,

μοιάζει σχεδόν και στες επιθυμίες

εκείνες σαν να δόθηκες — πώς γυάλιζαν,

θυμήσου, μες στα μάτια που σε κύτταζαν·

πώς έτρεμαν μες στην φωνή, για σε, θυμήσου, σώμα. K.Π. Kαβάφης

Aqui podeu escoltar una versió no tan encertada com la del muntatge:


Un cop més, felicitats a tota le gent que fa teatre d'aquesta manera. Paga la pena i molt.

Recopilat per Manel Aljama (maig 2010)