L'estança era ampla i molt lluminosa. Els finestrals eren tapats per cortinetes blanques que deixaven veure el net cel exterior. Es tractava de la setena planta del magnífic hotel Excelsior de Dubai. La totalitat de les noies no perdia detall del programa de televisió. Era un canal temàtic, d'aquests dedicats a la història. Era el seu temps lliure i hi tenien restriccions. Bé, donaven per fet que tot allò que podien accedir-hi no estava pas prohibit. Quan utilitzaven algun dels ordinadors dels que disposaven havien advertit que algunes direccions no eren accessibles o més ben dit d'una altra manera; estaven prohibides. Molts, des de fora, havien arribat a la conclusió que aquelles dones vivien en una presó de vori però la realitat era que estaven ben segures i a recer de qualsevol violència més enllà de la seva ben remunerada feina. Tot el que havien de fer era restar en aquella planta especialment adaptada del luxós hotel i sempre a disposició del seu patró. El contracte era ben senzill i amb poques clàusules. Si calien més l'Emir de Dubai les hi afegia i punt. Elles si més no ja havien fet el cor fort a canvi d'una important suma diners per un sol any d'estada enmig d'eunucs.
El documental mostrava unes imatges molt antigues, de gairebé un segle d'antiguitat on es veien milers de noies que en diverses i contaminades ciutats cremaven els sostenidors. Hi apareixien també innombrables banderes de color violat. Tot això deia la veu "en off", va succeïr el 1975, l'Any Internacional de la Dona. Les concubines de l'Emir estaven astorades i no es perdien cap detall. Es deia que era la manera com l'ONU pretenia obrir els drets fins llavors masculins al col·lectiu femení. De sobte, l'emissió s'interrompí. L'eunuc encarregat de l'harem havia desconnectat el televisor.
© Manel Aljama (juliol 2010)
© Il·lustració de Renoir: "Harem de Montmattre" (dones vestides d'algerianes)
7 Comentaris
AI MARE MEVA MEVA, MANEL, NOMÉS ENS FALTARIA AIXÓ.
ResponEliminaLES DONES ALTRE VEGADA OPRIMIDES I LA LLUITA D´IGUALTAT A FER PUNYETES, AI PERDONA.
PERO ES QUE JA AMB COMENÇAVA A SULFURAR.
MENYS MAL QUE ES CIENCIA FICCIÓ
A VEURER SI ETS UN PROFETA?
UN BON RELAT.
UNA ABRAÇADA, Montserrat
HOLA ET FAIG UN ALTRE COMENTARI.
ResponEliminaLA TEVA FOTOGRAFIA AMB RECORDA EN LLUIS LLACH, QUAN ERA MOLT MÉS JOVE.
JO EL VAREIG VEURER ACI A VALENCIA L´ANY 1993, QUAN VA VINDRE A PRESENTAR L´ESPECTACLE UN PONT DE MAR BLAVA,
ALESHORES TAN ELL COM JO, (TENIM LA MATEIXA EDAT) TENIAM 44 ANYS. UNA ABRAÇADA, Montserrat
per sort en la vida, com en aquest relat, sempre es cola per algún lloc un filet que ens pot moure cap a la llibertat
ResponEliminaCal valorar molt acuradament una situació així, on ens situes amb tanta traça. Suposo que, en el fons, el que penso és que totes estem tancades en un tipus d'harem o altre.
ResponEliminaMontserrat:
ResponEliminaCelebro la teva rebel·lia i espero no ser profeta. De moment les dones son majoria en les universitats i, en acabar carreres i en llegir. Els escriptors i els que volem ser-ho vivim (és un dir) de les dones que ens llegeixen :)
Tinc un gorro igual que el de Llach. De tant en tant l'imito però molt més malament que l'imitador que tenen a TV3 en el programa Polònia. Hi ha una gran diferència entre les meves inexitents qualitats per cantar i ell :D
rosana:
Estic amb tu. Sempre n'hi ha un petit foradet. Això és l'esperança.
clidice:
Just a la fusta. L'ambiguitat femenina. Les dones del meu conte no han estat raptades però com que és un conte curt tampoc sabem si tenien on triar... El fet és que volia contrastar imatges del 75 amb noies en un harem 100 després
Hola, Manel. Com bé deies en un comentari al meu post, per viure es necessita ben poca cosa (és un dir). Llegint el teu escrit, penso que sempre hi haurà dones disposades a portar una vida en gàbia d'or. Si només és un any, poden estalviar uns calerons per a la vellesa i, com que la vida és llarga, tindran molt temps per fer el que vulguin.
ResponEliminaEn aquest relat est reflecteixen tres trets fonamentals. La bellesa, la sumptuositat de l’estança, la comunicació controlada amb l’exterior que queda tallada quan cal i la força extraordinària dels diners que inciten a perdre els valors , la submissió davant de tot , i la pèrdua de la llibertat el bé més preuat.
ResponEliminaCom molt bé dius avui dia la realitat és molt diferent però la dona encara ha de lluitar per aconseguir la igualtat.
Molt bon relat.
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.