Corrandes d'exili (o més bé "com el vallès no hi ha res")
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altre meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res"
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Jona Oliver "Pere Quart", 1899-1986
25 anys sense Joan Oliver. El poeta, encara que també escribí teatre i prosa, de Sabadell, no s'ha perdut en l'oblit malgart. Encara resisteix el premi per narrativa d'humor Joan Oliver i el premi de poesia per a joves a nivells d'insituts de secundària. Per saber-ne més a la viquipèdia.
Manel Aljama (juliol 2011)
){kind=link}
2 Comentaris
Una vegada, fa precisament vint-i-set anys o més, vaig llegir que no era el llibre pas el que estava amenaçat, sinó la lectura. Caldria que els dels dos últims anys de primària i els de secundària poguéssin triar el llibre que han de llegir entre 3 o 4 obres on hi hagués varietat i referències. Fins ara només hi ha llibres específicament per a nens i deixen en l'oblit autors com Pedrolo o d'altres que són veritables referents de la literatura catalana.
ResponEliminaNo és recomanar un llibre cada trimestres, per exemple "El zoo d'en Pitus", sempre el mateix, any rere any.
Si es deixa triar el llibre els nens agafaran gust per la lectura i rebuig per quelcom imposat.
Hola Manel.
ResponEliminaGracies per compartir aquest poema.
Es d´alló més bonic.
Amb aixó de llegir les entrades dels blogs, ja quasi que no amb dedico als correus.
Pero es que m´encanta llegir-vos.
I si no fos perque la vista s´hem cansa, encare llegiría més.
Tinc unes ganes de tornar a veurer TV-3
Una abraçada desde Valencis, Montserrat
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.