A la ciutat grega d'Emporion al segle III abans de la nostra era hi havia homes lliures, els que manaven i els esclaus. Els oficis com per exemple joier eren exercits per esclaus. No hem avançat pas tant. Un professional que ha perdut el seu habitatge i té el seu sou embargat, no és en certa manera un esclau? Sortir de l'esclavitud ha estat possible. A principis del segle XX la gent més pobre encara tenia possibilitats de fugir a un altre continent i refer la seva vida. Però, en un món globalitzat on un banc en té tentacles en qualsevol lloc i on tot està connectat, es pot fugir de la mateixa manera? És clar que no.
O fem creu i ratlla o això cada vegada anirà pitjor. Començo a llegir dades d’actuacions que se estan fent amb l'excusa de la crisi que ja van fracassar a la primera meitat del segle XX: retallades, dèficit zero, xenofòbia creixent... tot plegat es va acabar amb una guerra per si algú no ho recorda. Potser una mirada al passat en el llibre de Maria Carme Roca, "Escollida pels déus" (http://www.facebook.com/Escollidapelsdeus), ens serveixi per pensar-hi una mica. Si no l’heu llegit, us ho recomano.
He parlat d'homes, i les dones? Això, en un altre moment...
Foto: portada de "Escollida pels déus" de Maria Carme Roca, Columna
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.