Rescato aqui poesia del segle XIV. En la fotografia està l'original i en el text i l'audio la versió més moderna en la veu de Raimon:
Desert d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotsmès,
no vei algú que de mé s'haja cura,
e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.
Eu hai vist temps que no em plasia res;
ara em content de ço que em fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus hai fait mon dever
amb tots los bons que em trob en companyia.
Tots aquests mals no em són res de sofrir
en esguard d'u qui al cor me destenta
e em fai tot jorn d'esperança partir:
com no vei res que ens avanç d'una espenta
en acunçar nostre deslliurament.
(Poema de Jordi de Sant Jordi adaptat per Raimon)
Audio: http://www.goear.com/listen/aae00b3/desert-damics-raimon-jordi-de-sant-jordi
Manel Aljama (octubre 2011)
2 Comentaris
1981 o 1982 a l'IES Pau Vila, per la nit, un profe, l'Alfons, classes de Català. Encara BUP, encara sense immersió. Un radiocasset estèreo (com els que es compraven a Andorra) i en la cinta, la veu de Raimon i en el llibre els textos de Literatura Catalana de primer.
ResponEliminaHola Manel.
ResponEliminaEs molt bonic aquest post i el Poema.
Ai en Raimon, quan ha lluitat per la nostra cultura!.
Una abraçada, Montserrat
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.