En la mateixa setmana de novembre he sentit parlar de dides i en concret de dides procedents de Galícia. Lluís Permanyer al presentar el seu llibre sobre la burgesia catalana en el programa de tarda de Catalunya Ràdio, "La tribu de Catalunya Ràdio". I una altra cop, en el vint-i-cinquè aniversari de la mort de l'escriptor Joan Oliver (Pere Quart) on es va fer referència al nombre de dides que va utlitzar, aproximadament vuit.
Ben curiós que segons diuen, la major part de les dides eren gallegues. Vés per on!
Manel Aljama (desembre 2011)
2 Comentaris
Havia sentit a parlar de les dides lleidatanes, a causa de les quals els barcelonins van deixar de dir "llombrígol" per passar a dir "melic", però de gallegues no n'havia sentit a parlar mai. Imagino que la cosa de la pobresa va amb cercles concèntrics i cal anar més lluny cada vegada. Que tinguis un bon 2012 :)
ResponEliminaJa tampoc n'havia sentit parlar. Tots dos exemples són de finals del segle XIX. Una altra cosa que no sabia: No sempre les dides havien perdut el fill. Segons la font de Lluís, la pobresa les feia abandonar la terra i els propis fills per anar molt lluny a engreixar un nen ric! La versió que manegava era de dones que havien perdut el nen i aprofitaven la la llet. Quin contrast!
ResponEliminaQue tinguis un bon any 2012 i que sobrevisquem a tots els auguris :)!
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.