"El club de los siete secretos" va ser el primer llibre que va entrar a casa meva. Recordo que va ser un regal de la meva tieta Júlia. En aquells temps es regalava una copa o una tassa, una mena d'estoig de nacre, molt xaró (més ben dit horrorós) i no sé què més. El que sí recordo és que va ser el que més il·lusió em va fer. N'estic ben segur! Si bé ja m'agradaven les històries de "Mortadelo" i els "tebeos" que canviava a la draperia de la bruixa (em feia por com si fos autèntica), allò que em va regalar la tieta era un llibre, un llibre de debò!
Enyd Blyton ha estat catalogada com escritpora de llibres infantils i juvenils i que intentava donar una certa moral en cada una de les seves històries. En tot cas, no es pot negar que les històries d'uns marrecs ficats a detectius o d'uns adolescents com "Los cinco" eren en aquell temps molt divertides i encoratjadores en un panorama que per a mi era blanc i negre.
Aquest fet no ho he oblidat mai. La última vegada que he pensat en l'autora i en els seus contes ha estat gràcies a un altre llibre, "Mira qui surt a la foto" (al voltant de Helen Beatrix Potter) de l'escriptora Maria Carme Roca. En tots dos casos gent jove s'engresca a resoldre enigmes i a col·laborar, s'esforcen per alguna cosa...
Manel Aljama (desembre, 2011)
4 Comentaris
A casa mai van entrar, al pare li semblaven "sospitosos", pel que els havia de llegir a l'escola! Vaig fer cua molts dies per poder llegir Aventura en la montaña! :)
ResponEliminaAls meus dies d'infant, i conjuntament amb els llibres de fades, també llegíem Guillermito Brown i els seus proscrits. Això no s'oblida, i també a vegades encara ens sentim una mica proscrits.
ResponEliminaGràcies per respondre el meu post d'ahir. Tens tota la raó. Amb els anys que tinc, vénen periodistes principiants i em pregunten què he escrit i si he guanyat algun premi... Ni es molesten a mirar Internet... llavors et quedes amb una cara estranya, com de pedra o glaçada, no ho sé. Potser els escriptors som massa creguts, però no és el meu cas, t'ho asseguro.
MCarmeRocaCosta Maria Carme Roca
ResponElimina@ManelAljama Les bones estones que havíem passat llegint l'Enid Blyton, Manel!
Avui els comentaris han estat un luxe!
ResponEliminaClídice: Enid Blyton escriptora prohibida, això l'haig de trure profit literari!
Olga: No ets la única a qui li fan això. Bé de fet també ho fan a la música i a tot. El seu codi de valors és ben diferent!
Carme: Sí el rellegia un cop acabat, així tornava a reviure les aventures!
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.