Havia baixat les escales. Vaig trobar la bústia plena de papers rebregats. Tot era publicitat. Un veí que tot just acabava d'entrar, va justificar-lo dient que “pagaven poc”. Doncs no, no tinc cap culpa que els repartidors hagin acceptat una feina mal pagada. A més, què aconsegueixen embrutant-me la meva bústies? Això és feina mal feta que no fa cap bé ni al supermercat o entitat que els paga ni tampoc a ells. No em demostren que traspassant les seves frustracions a un altre solucionen alguna cosa. Cert, paguen poc, i què culpa tinc jo?
fotografia Amsterdam, publicada al Periòdico de Catalunya
2 Comentaris
Hola Manel.
ResponEliminaNosaltres a la porta de l´entrada, a fora el carrer tenim una paperera penjada que posa publicitat, pero aixís i tot volen que els obrim per posar-los a las busties.
Es cert que hi gent amb minusvalía que aixó els hi dona trevall.
Una abraçada desde Valencia, Montserrat
Hola Montse,
EliminaJa em faig càrrec que es dóna feines als discapacitats. El que vull dir és la gent que rebrega els papers o que els fica malament a la bústia. Crec que sigui com sigui és feina mal feta. Per desgràcia, he patit això.
Una abraçada
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.