Els viatgers interestel·lars, vestits amb el seu abillament platejat, conversen al pont de comandament de la nau. Al voltant tot són llumenetes de colors que fan pampallugues.
Tots dos duen barbes, una però és llarga i blanca, l'altra, curta i fosca.
Qui sembla el més gran parla:
—No hi ha més remei... Com veus, la malaltia s'ha estès. Tot és metàstasi.
—Sí, és ben cert. Però encara podem tenir una oportunitat —respon el més jove.
—Una altra? No recordes què va passar? A la Terra, et van crucificar! Per salvar el planeta cal acabar amb l'home. És el càncer del planeta! —es queixa el més gran i dóna per tancada la conversa.
© Manel Aljama (octubre 2012)
font de la imatge: internet
2 Comentaris
D'una banda s'acosta el dia 21 i qui veu massa TV està preocupat :D, i d'altra és l'any de Pere Calders. He intentat fer-lo el millor possible!
ResponEliminaM'ha agradat el teu conte. Tota l'obra de Pere Calders és genial.
ResponEliminaVictòria Cardona
educadora i escriptora
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.