El poeta Miguel Àngel Garrido Gallego presentarà aviat a Sabadell (18 de juny, Biblioteca Vapor Badia a les 19:00) i Terrassa (26 de juny, Ateneu Terrassenc a les 19:30) el seu poemari en català, "Temps d'Espera". Si el voleu adquirir, podeu fer clic a l'enllaç. Us deixo la seva poesia, o les seves paraules. Veureu que és un poeta que en sap de poesia.
Parla una mica de Miguel Àngel Garrido...
Des de molt petit m'ha interessat sempre el món de l'art. Fins l'adolescència, el que més m'agradava era dibuixar. De fet, penso que ho feia bé i si hagués continuat potser hauria pogut fer còmics. També escrivia relats i va ser a partir de guanyar un concurs de narrativa breu a l'institut que em vaig fer amb molts llibres de poesia. A partir d'aquelles primeres lectures -Lorca, Miguel Hernández, Neruda-i d'un premi convocat per la Diputación de Zaragoza que vaig aconseguir guanyar a poc de començar a escriure, la poesia es va anar convertint en la meva prioritat.
A “Veranos de amor perdido” ens parles de Gil de Biedma i en la biografia de “Temps d’espera” ho fas de Neruda. No vull ser dolent... Parla’ns una mica de la poesia en castellà que salvaries d’una crema de la inquisició.
San Juan de la Cruz segurament va escriure els millors poemes en castellà i Cernuda és també un referent absolut en la meva poesia. M'agraden molt Góngora i Juan Ramon Jiménez, dos exemples de l'ofici de poeta. De Jaime Gil de Biedma i Luis García Montero vaig aprendre a fer de l'experiència civil material poètic. I després vull destacar altres autors com Carlos Barral, Vicente Aleixandre o Pere Gimferrer, uns artesans del llenguatge dels que sempre estic aprenent coses.
Si “Veranos de amor perido” podia ser un homenatge a la poesia en castellà, “Temps d’espera”, és el mateix en català? O potser, Papasseit és de debò l’eix central. Salvat-Passaeit és sens dubte un poeta al que admiro i al qual he volgut imitar en l'estil del poema que tanca el meu llibre. Però també es pot trobar molt de Joan Margarit -sobretot, del seu llibre Estació de França- i de la manera com Gabriel Ferrater entenia la poesia.
Situes l’edat madura entre la joventut de “Veranos de amor perdido” i la mort, realment, veus la maduresa així, sense al•licients ni res nou per viure?Sóc un existencialista convençut i sempre defenso que encara que la vida no tingui un sentit al final, doncs deixem d'existir i ja no hi ha segones oportunitats, el fet de viure ja és per sí mateix el major significat que poder trobar en l'existència. Sens dubte, els amors més grans i les passiones més autèntiques són els que vam viure a l'adolescència i de nens, però tot és coneixement que portem a dintre nostre i -en certa forma- no hi ha rés que es perdi mai del tot.
Sense detalls, treballes en algun projecte nou?
Sí, sempre estic escrivint. Porto temps treballant en dos nous poemaris, que ja tenen títol. Un d'ells és en castellà i en el qual vull utilizar la cultura per parlar de les emocions (quelcom que sempre he intentat fer). L'altre és en català i en ell sobretot estic experimentant en la forma dels poemes, doncs torno a utilizar rima asonant en alguns poemes i vull intentar depurar al màxim l'expressió poètica.
Aquesta pregunta la faig a tothom: “La poesia és a la literatura germaneta pobre o el prestigi i la dignitat?Trobo que és quelcom diferent, que s'apropa més conceptualment a la música o la pintura. Escriure una novel.la suposa un esforç sobretot físic i de disciplina. La poesia s'escriu sempre sobre la major intensitat expresiva i és un treball més interior que exterior (a vegades un poema es pot escriure en la ment, a partir de la seva musicalitat i de certes imatges que vols utilitzar, fins que finalment li dones forma en el paper).
Creus que les noves tecnologies afavoreixen o impedeixen l’aparició de nous talents?Crec que ajuda a donar difusió als artistes, el que succeix és que al mateix temps ofereix la cultura gratis o a plena disposició del pirateig, i això és un problema, perquè la cultura s'ha de valorar, i l'eina que suposa internet no ajuda moltes vegades a veureu-ho així. Quim Monzó va dir certa vegada que és molt trist que en aquest país la gent no tingui problema en pagar 12 euros per una copa i en canvi es resisteixi a donar els mateixos diners per comprar un llibre, si se'l pot baixar d'internet.
Pots definir-te en una paraula: Disciplinat.
Què t’aporta l’escriptura?
Moltíssim. Sobretot, en el meu equilibri interior. Certa vegada una psicòloga em va dir que les persones creatives han de treure fora aquesta creativitat perquè, en cas contrari, això pot produïr un gran sentiment de frustració.
Amb “Temps d’espera” se t’obren moltes portes i possibilitats. Viatja al passat, als 17 anys, t’ho imaginaves així?Bé, quan tenia 17 anys pensava que en uns 10 anys podria dedicar-me plenament a la literatura... Com que l'experiència m'ha ensenyat que ni els millors poetes poden viure només dels seus versos, llavors ara visc la poesia amb més tranquilitat que abans.
I ara, al futur, on et veus literàriament d’aquí a dos anys? Impossible dir-ho, perquè mai no sabem la mateixa vida on ens portarà d'aquí dos anys. Però penso que seguiré escrivint i espero poder continuar millorant la meva poesia, perquè això és un camí de llarg recorregut i mai s'arriba a escriure el poema perfecte (bé, alguns poetes com San Juan de la Cruz o Gil de Biedma sí que el van escriure alguns cops).
Llibre o ebook?
Llibre. Ho sento, però les noves tecnologies no m'interessen gaire.
Preguntes tòpiques:
1. Una ciutat: Barcelona.
2. Una sensació: La proximitat del mar.
3. Un color: El blau.
4. Una olor: La del mar.
5. No t’agrada que: Alguns ignorin la cultura només perquè sí.
6. T’agrada que: La gent no perdi mai el ser generòs.
7. Admires a: Molta gent. Diré un escriptor: Juan Marsé.
8. Mai vas poder: Oblidar del tot els primers amors.
9. Un moment: El primer cop que vaig recitar en públic els meus poemes.
10. Un llibre: Las personas del verbo, Jaime Gil de Biedma.
11. Un menjar: L'arròs.
12. Un lloc per visitar: El barri gòtic de Barcelona.
13. Una pel•lícula: Hannah i les seves germanes.
14. Una cançó favorita: Lazy de Deep Purple.
15. Un actor: Morgan Freeman.
16. Una actriu: Diane Keaton.
17. Una mania: Ser massa perfeccionista.
18. Un desig: Estimar i que la gent m'estimi.
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.