La Cuinera de Coia Valls

“No es tracta tan sols d'una feina que em permet guanyar-me la vida, es una manera de donar llibertat a allò que sento”

Com va passar al Mercader, al inici de la crisi, penso que “La Cuinera” arriba en un bon moment i ja veureu perquè.

El personatge, La Constança (crec que el nom li escau),  pot ser també un símbol de tot un poble o potser de gent de carrer.  Gent necessitada d'il·lusions i de mantenir-les. De rebel·lar-se contra la injustícia, de voler fer allò que de debò ens agrada quan encara hi som a temps per capgirar el destí. De llibertat, de ser un mateix o de rebel·lar-se perquè sí. Com diu d'ella un personatge: “Arriscada i imprevisible”.  Constança és també instint de supervivència, d'esforç i de sacrifici, encara que el preu que s'hagi de pagar sigui molt alt.  Constança és esforç diari per mantenir el difícil equilibre entre l'orgull i la dignitat.
I malgrat l'orgull, Constança també és solidària i de vegades innocent. Però aquesta innocència combinada amb l'orgull són necessàries per sobreviure en un sistema fet i desfet per homes on les dones queden excloses de la vida activa, dels honors i els titulars de la premsa.
Això i molt més representa  la Constança.

Dedica el llibre a la cuinera Carme Ruscalleda.  El món de l'anomenada “alta cuina” està dominat per homes que la fan funcionar com una caserna. La cuina ha estat el regne de les dones al llarg del segles. Amb la malentesa “igualtat”, les dones han abandonat els fogons i ningú ha recollit aquest coneixement ancestral que s'està perdent. Quan es cal en paraules d'un dels personatges "més adequada a les persones i menys destructiva amb el món que ens envolta"
Penseu que de la cuina, de la química, del poder d'alimentar i d'enverinar alhora. La cuina també és economia, estalvi, administració.

I així, podríem establir un paral·lelisme entre la situació a les darreries del segle XVIII i l'actualitat, no debades   visquem encara les conseqüències del que va passar fa 300 anys o potser més. Els comptes en castellà, els tributs, la seguretat ciutadana...

Recomano que la compreu aquí i que la llegiu, que cal llegir, que d'esport en tenim massa. I que el que tenim és ganes de trencar, perquè com diu la Constança: “si sempre hi som fidels, mai podrem evolucionar”.

L'Autora:
Ha escrit novel·la infantil i juvenil: “L'ombra dels oblidats”.  Va obtenir el Prem Nestor Luján de Novel·la història amb “La Princesa de Jade” (2010).  Més tard, després d'un "any princesa" esgotador,  "El Mercader" (2012) premi dels Lectors Illa dels Llibres, Premi Millor novel·la en català de Llegir en cas d'Incendi, Premi millor novel·la històrica de la Web de Novel·les Històriques. Traduïda a diversos idiomes i adaptada al teatre. “Les Torres del Cel” (2013) i ara una cuinera del segle XVIII, que podia ben be ser identificada com tot un poble.

Entrevistes:
Illa dels llibres: http://www.illadelsllibres.com/entrevista-coia-valls-ens-desvetlla-els-secrets-de-la-cuinera/

Altres ressenyes:
Pàgina Facebook:  https://www.facebook.com/lacuinera
Llegir en cas d'Incendi: http://www.llegirencasdincendi.es/2014/04/la-cuinera-la-cocinera-coia-valls/
ARA: http://www.ara.cat/premium/cultura/Coia-Valls-novella-cuinera-XVIII_0_1105689462.html