Com els altres llibres de Coia, el que ens explica et fa pensar i a més, t’arriba al cor. Ens transmet de manera versemblant el que podien sentir i viure aquelles dones que han volgut exercir medicina i no han pogut i que si ho han fet, ha estat de manera anònima, perquè la història ha estat escrita pels homes, destinats a exercir el poder, econòmic i eclesiàstics. Per si algú en té dubtes, els processos contra les bruixes i la creació de facultats de medicina només per a homes, van plegats: “Creus que permetran aquesta mena d’estudi a una dona?”
L’autora pren uns fets reals i familiars de l’any 1840 i els trasllada a Camprodon, al 1428, al gran terratrèmol. Aquesta catàstrofe va suposar una crisi afegida a unes altres crisis. I llegirem les reaccions de la gent, que en tremolar el terra, mira el cel.
La crisi de la fe, l’amor, el desig, el celibat són també un reflex a la situació actual i els llegirem al llibre. I també, llegirem les reaccions dels diferents personatges davant el dubte de fe o de l’amor i les normes del moment: des del remordiment a l’autoindulgència. Si canviem les robes i l’escenari no perdem el fil de l’actualitat.
(c) Foto Xúlio-Ricardo Trigo
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.