Consideracions crítiques sobre la ràdio a Catalunya per Jordi Llavina

Tinc pendent acabar un article sobre la ràdio que es fa ara. Mentrestant, Jordi Llavina (escriptor, col·laborador, professor i mil coses més) a compartit a Facebook aquesta opinió que faig meva.

Jordi Llavina a Facebook, 12 d'octubre de 2015
Voldria fer unes consideracions crítiques sobre l’actual ràdio que es fa a Catalunya. O, més ben dit, sobre la ràdio que fan les dues principals emissores del país.
Primer de tot, hi ha una pràctica que em sembla funesta, deplorable, i que deu partir d’aquell programa de la televisió pública que a mi em resulta odiós, però que, pel que sento dir, té un gran èxit: l’APM. Em refereixo a la funesta, execrable, abominable pràctica del “retallar i enganxar”, i tira, que la creativitat va molt escassa. Gracieta fàcil i estúpida. ¿Eh que m’explico?

Dit això, voldria referir-me a alguns programes diaris. A mi em sembla que n’hi ha alguns d’una qualitat molt alta: "Versió RAC1", de Toni Clapés, per damunt de tot i de tots. Guanya cada temporada. Hi ha, tot seguit, programes de qualitat, la mar de rigorosos o de creatius, com és ara l’informatiu que presenta l’editor Kilian Sebrià, a Catalunya Ràdio, o "La competència", de RAC1, amb Òscar Dalmau i Òscar Andreu. I, a l’altra banda, hi ha programes que a mi em semblen, ras i curt, molt dolents, i, fins i tot, que ranegen en el tedi (per la manca absoluta de creativitat que demostren, per la perpetuació dels mateixos clixés radiofònics, temporada rere temporada): "La segona hora" per mi corona el podi (unes gracietes que només fan riure els que fan el programa) i "Tot és possible", tots dos de RAC1; i, a Catalunya Ràdio, "La tribu" i "Les Mil i Una Nits". És, per descomptat, una opinió personal, subjectiva. Quant a RAC1, res a dir: és una ràdio privada. Però, pel que fa a la casa gran, penso que s’hi haurien de mirar molt més. Us asseguro que no és cap mena de rancúnia, ni d’enveja, ni de res: molt abans de col•laborar-hi, ja era consumidor habitual de ràdio.
¿Per què no dic res dels grans magazines del matí? Parlem-ne: jo crec que són bons programes, en efecte, malgrat que experimento una mena d’indisposició natural envers els dos presentadors, l'un i l'altra. Però també penso que la milionada que hi destinen les dues empreses no s’acaba de correspondre amb la qualitat que defensen. ¿Oi que m’explico?

Text Jordi Llavina
Foto font Internet sense autor