Preneu les roses, per Olga Xirinacs

Una jornada de poesia excepcional amb escriptora també excepcional, a Arts Santa Mònica el 21 de març de 2016

“Preneu les roses, ara que encara hi sou a temps”,

això ens aconsella la dona vestida de setí sobre coixins de seda i voltada de roses.

En contrast, la meditació de la noia bizantina ens entristiria si no fos per la petita rosa que porta a la diadema: un botó de pitiminí, potser, que alegra el moment i el gest.

*

El dia s’inclinà amb un plor de llum

per contemplar el teu cos entre les roses:

vellut sobre vellut, creixia el gust

d’aquella sang encara no vessada.

S’apuntalava l’aire en el silenci

navegat pel desig que arriba a port.

Les flors collides al matí rendien

altives llances vegetals; vetllaven

incendis màgics en la soledat

de les blanques parets de la cambra.

Escric paraules que no vull que morin,

nascudes d’una terra sense nom.

Les dic a poc a poc, a mitja veu,

en el repòs del temps que ens va vencent.

Dins dels llavis encesos de juny

hi ha un poema que et besa lentament.

*

Olga Xirinacs

 

Enllaços:
Bloc de Montse Medalla:  http://elmeumar.blogspot.com.es/2016/03/gracies.html
Bloc d'Olga Xirinacs: http://olgaxirinacs.blogspot.com.es/2016/03/21-de-marc_22.html