Sant Jordi amb presos polítics

Sant Jordi és una festa que cal recuperar. Cal que la a festa del llibre i de la rosa esdevingui una festa cívica, de tots, pel que fa als llibres.

Els últims deu o quinze anys, ha esdevingut un espectacle que pot satisfer la caixa de les grans editorials, però que res té a veure amb LECTOR, amb el LECTOR que LLEGEIX LLIBRES TOT L'ANY.

Molta de la gent que no llegeix ni compra llibres durant l’any, visita com mosques àvides d’aliment, les paradetes on poden trobar el llibre d’aquell que veuen en televisió o el llibre que du una faixa de color cridaner. Sovint, aquests llibres, al cap d’un temps, apareixen en llibreries de segona mà o en racons d’intercanvi de les biblioteques. És però la política dels grans grups: publiquen tants títols amb autors que surten per televisió i cobreixen, com si es tractés d'una taula de joc, totes les caselles. Després retires , nomenes “Guanyador de Sant Jordi” al que ha venut més, retires els altres i a jugar de nou: “Hagan juego señores”.

Aquest no és el meu Sant Jordi. El meu primer Sant Jordi va ser al 2013, amb una presentació col·lectiva, gràcies a la Biblioteca de Barberà del Vallès. El 2014 va anar molt bé, amb un llibre, també autoeditat. El 2015 vaig fer de rapsoda en un acte d’Òmnium Cultural i el 2016, va ser el gran Sant Jordi a Sabadell. 2017, per diverses circumstàncies, va ser un any en blanc i aquest 2016, tampoc tinc “novetat en paper”, però estrenaré el meu canal comunicació per difondre el, el llibre que es llegeix.

(c) Manel Aljama.
#FreePoliticalPrisoners