Buscar feina qualificada

Volia intitular aquest article “Buscar feina als cinquanta-cinc”. Llavors, hauria de fer justificacions innecessàries i donar explicacions, també innecessàries per evitar fer llàstima i caure en el victimisme. Res d’això.

Com treballador del sector tecnològic, m’he estat reciclant des del primer dia que hi vaig posar els peus. És un dels pocs sectors, que si t’adorms, et quedes fora. Així que el reciclatge i la renovació que és necessària partir de certa edat, en el meu cas els aplico des que tenia vint-i-cinc.

El primer propòsit és fer veure que les empreses tecnològiques sí que necessiten una reconversió. Moltes d’elles, més val que es dediquin a una altra cosa, pleguin o marxin cap a un altre país més acord amb el seu estil, per sempre més.

Els que em coneixeu bé, sabeu que sóc expert virtualització, amb més de disset anys d’experiència en una tecnologia. Que d’aquesta tecnologia, a nivell de l’estat que ens colonitza, no en sobren candidats.

Porto, però, des del més de maig veient com repeteix la mateixa oferta de feina des de dos, tres o quatre consultores; com et truquen d’una o dues empreses de selecció per a enviar-te a una consultora que alhora t’enviarà a una altra. El destí final d’aquesta oferta és una entitat bancària catalana que va estar presidida per un falangista i que ha canviat la seva seu social. La informàtica se la serveix una empresa pantalla de la qual, l'entitat bancària és soci, com no. Aquesta empresa no ven res, no fa servei, no te recursos humans, té el més semblant als pinxos del Raval (amb corbata, però). Les condicions de treball són pitjors que en una cadena de muntatge. Res de qualificat. I no perquè la feina no ho sigui, sinó perquè els responsables d’aquesta empresa pantalla fan aquest joc i és aquest el segon propòsit  d’aquest article:  Han canviat les regles del negoci.

Fins fa cinc o sis anys, el negoci en el que jo em movia era el servei informàtic. Vendre productes, llicències o serveis  i desenvolupar solucions per als clients. He tocat tots els pals, com programador, analista, tècnic de sistemes, consultor, formador, “brand manager”. I he treballat en un integrador, una consultora francesa, una consultora petita, un distribuïdor català(adquirit per un grup italià) i per a un parell de consultores més. 

Res, aquest no és el negoci. El negoci per a les consultores consisteix en contractar personal qualificat amb el mínim de condicions i sou, cedir-lo a pseudo-ETT que alhora t’envien al client final com per exemple una entitat bancària. Aquesta consultora sobreviu de la comissió, del percentatge que mes a mes els cau per la carn que envien a la trituradora. Utilitzo aquestes paraules perquè aquest sistema ja està batejat entre els professional informàtics:  “indústria càrnica”. Insisteixo, ja no venen llicències, solucions, serveis,  no,  subcontracten gent i fan el percentatge. Crec que és el mateix sistema dels pisos que es dediquen a la prostitució. Per això deixa més amunt en honestedat al “pinxo del barri xino” Fer de carretiller per a una ETT és molt més digne ara que treballar per a consultores que perden gent qualificada i que conserven els seus clients IBEX35.

Publicat al número 72 de la revista La Tortuga Avui http://latortugaavui.com/images/stories/tortuga/revistes/072/2018.072%20La%20Tortuga%20Avui.pdf
© Manel Aljama 19 de setembre de 2018