He compartit al meu mur de Facebook un vídeo simpàtic amb el títol de “Prehistòric googling”, quelcom semblant a “Recerca en Google en la prehistòria”. El vídeo ensenya com era de feixuc fer la recerca d’un llibre o document entre milers de fitxes catalogades per ordre alfabètic d’autor i per l’ordre temàtic comú a totes les biblioteques.
No havia cap més ordre. Així, si un llibre d’assaig, per exemple, estava catalogat com a psicologia i no hi era en filosofia. Per molt que l’usuari fes recerca dins dels llibres de filosofia, no el trobaria. Calia de saber i tenir clar, el sistema de classificació. Cert que ara amb els catàlegs electrònics ho tenim tot a l’abast: per autor, pel títol, pel suport, per la biblioteca, pel tema, per una paraula, per... I ens estalvia temps, perquè podem disposar de les dades, abans d’anar a la biblioteca i fins i tot, demanar el llibre des de casa.
Però tothom opina i he rebut opinions de tots colors. L’opinió majoritària ha estat l’enyorança del vell catàleg. Aquell anar passant fitxetes a la recerca d’un títol que digues alguna cosa. Tot era més lent, però com més atractiu. Però he tingut una opinió molt contraria i en un to que em fa pensar en la gent que viu en el passat, atrapada en els fracassos. En concret, la persona s’afirma que no enyora el vell sistema i que pateix una dificultat, però en cap cas destaca la felicitat pels catàlegs electrònics, segueix recordant la ferida. Això en ens ha de reafirma en la voluntat de deixar tot allò passat en el passat i seguir endavant.
© Manel Aljama, agost de 2018
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.