Sabadell, qui votar?

Decebut
Fa anys que voto pel canvi a l’alcaldia i fa quatre anys ho vam aconseguir. S’han fet coses molt importants a la ciutat, però es podien haver fet moltes més i les que s’han fet, una mica millor. Segueixen moltes assignatures pendents, entre elles, el model ciutat, frenar la pèrdua de pes cultural que s’ha alentit durant els darrers quatre anys, però amb tancaments com el d’Aliance Française, sembla no tenir aturador. La ciutat dels darrers disset anys, sembla cada cop més un suburbi dormitori amb pisos i supermercats que una ciutat amb personalitat pròpia. 

Per primera vegada en la meva vida, a Sabadell no sé encara a qui votar. I em plantejo seriosament, marxar de la ciutat on he nascut.

Les candidatures democràtiques

• Independents i República – Primàries Catalunya:  Honesta. Com un meló per obrir. És probable que la voti. Amb escriptors en la llista (encara que en els darrers llocs) i una bona amiga, situada més amunt.
• Crida per Sabadell:  Honesta. Porten experiència de govern. Em cauen simpàtics però hi ha massa lobby de bicicleta i molts que tenen cotxe, no el tenen per gust, sinó per obligació. Una mica decebut, però els votaria.
• Junts Per Sabadell: Amb il·lusió. La votaria. És com un meló que has d’obrir. Perd en la publicitat electoral que s’acosta molt al populisme.
• ERC-AM: és la que vaig votar fa quatre anys. Decepció gran. Han fet coses, però no es pot viure de culpar en tot moment el que hem heretat. Molta autocomplaença, tanta com manca d’autocrítica. Excés de populisme. Llàstima.

I ara uns que no haurien de ser però que crec necessari mostrar-los com a exemple:

• PSOE (secció regional catalana): La més barroera i indigna. Presenta un cartell amb una candidata que va formar part dels consistoris de tan trist record per a la ciutat. Posa el seu cognom en cos de lletra gran. Populisme amb el tema del Taulí. El PSC va morir amb dos cops: quan Felipe González va dissoldre els grups catalans i basc (1982) i quan van destituir Maragall i molts militants van arribar a ERC. Està aquí perquè la falta d’unitat entre les blocs alternatius pot portar aquesta senyora a l’alcaldia. Ho farà amb els vots d’ERC? 

Nota: Deixo fora les candidatures, bé perquè són contràries a la república, o són oportunistes, o paparres, o feixistes o contràries a les llibertats.   

Assignatures Pendents

Urbanisme
La ciutat segueix sent massa grisa.  Els darrers quatre anys ha seguit la grisor, encara que a un ritme més lent. Més que la grisor, és la manca de personalitat pròpia. M’explico: molts municipis fan del seu centre espais de vianants. Però conserven la personalitat: fanalets i no pals de llum com La Garriga, Sant Cugat o Girona; combinen colors com el vermell, negre, gris fosc de llambordes o pedretes. Un exemple proper i econòmic de casc antic ben tractat el tenim a Terrassa o a Sant Cugat. Un altre bon exemple és Vic amb coexistència de vehicles (en horari restringit) i de bicicletes (sense restricció).
 
El Passeig: de nyap delictiu a pedaç. Insuficient. Uns contenidors de plàstic amb arbrets no poden substituir de cap manera el passeig que teníem. I un passeig com cal el pots troba a la Seu d’Urgell (brollador, terra, vorera i plataners) o amb arbres i elevat perquè hi un aparcament a sota: Esplugues de Llobregat.
 
La Plaça del Mercat segueix morta quan no hi ha mercat. Van posar asfalt de carretera en comptes de rajoles o llambordes. Pocs arbres, poc verd i ja tens un altre espai mort. Darrerament amb la Grangeta i alguns altres restaurants hi ha un intent de recuperar-la.  Que reobrin la biblioteca si més no com a sala d’estudi... Ningú no hi pensa.
 
I deixo en el tinter l’edifici on abans hi havia l’Euterpe, i el de l’EOI i d’altres “joies” del passat. Què passa amb l’EOI?  Preguem que no hi hagi mai cap incendi a les aules del pis de sobre. Res mes.
 
Cotxes abandonats i guals eterns. Massa cotxes abandonats que treuen places d’aparcament i guals que no paguen però que tenen el senyal per espantar els usuaris que paguen l’impost de circulació. Molt injust.

Cultura
L’etapa que tots sabem ha significat una pèrdua cultural important. Durant els darrers quatre anys, ha hagut un alentiment en el procés de degradació cultural. Però segueixen les assignatures pendents.
 
No s’ha definit un festival, celebració o acte que defineixi i identifiqui la ciutat. Els veïns de Terrassa en canvi tenen més d’un: Festival de Jazz, Festa Modernista, temporada de teatre, seu de l’Institut del Teatre...
 
Els centres cívics segueixen amb poca utilització. A Barcelona per exemple, disposen de bucs d’assaig per al jovent que vol fer música.
 
Les biblioteques. Fan horari d’estiu, és a dir, tanquen quan gent a qui no agrada la piscina hi podria anar. Abans, la biblioteca de la Caixa de Sabadell, feia “biblioteca a la fresca” per als menuts. Però sembla que això no interessa a cap candidatura. 
 
Equipaments:  Una escola de música de la ciutat ha celebrat els seus 20è, 25è i trentè aniversari respectivament a Sant Cugat, Terrassa i al Palau de la Música. Per diverses raons, la principal, la manca d’un equipament de categoria i amb capacitat suficient. Els espais dels centre cívics de Sabadell són insuficients i mal condicionats per a fer audicions musicals.
 
El Teatre Principal serà “bufó”, però és de joguina.  Només poden actuar duets, tercets i quartets perquè els membres d’un quintet es molestarien a l’escenari. Té un aforament que el fa inviable com a negoci. Parlo de negoci, no per a enriquir-se, sinó per cobrir despeses. A més, les condicions de contractació són molt dures. Cal un replantejament de dalt a baix. 
 
No valen excuses. Poso dos exemples: Àtrium de Viladecans, Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca. Espais moderns tecnològicament, assequibles,
 
Transports
Tothom vol posar més estacions, però ningú no parla d’incrementar la freqüència de pas. Només serveix per fer-se foto d’inauguració, però no millora el servei.  El mateix passa amb el bus, comprem autobusos grans (ecològics, sí), fem la foto, però el recorregut dins d’una línia és asimètric (anada i tornada per llocs diferents), horaris que no encaixen amb, per exemple, la programació de La Faràndula, o amb “el metro” o ferrocarril. Els recorreguts són un garbuix que fa que a molts en surti més a compte anar a peu que esperar un autobús. Un dels pitjors llocs per al transport públic és Sabadell.  

Economia
Sabadell ha estat ciutat del tèxtil i del metall, principalment. Però això ja és història. Als vuitanta i primers noranta va haver una aposta decidida per la tecnologia. Es van obrir l’Escola Universitària d’Informàtica que va fer companyia a la d’Econòmiques. Però això es va tallar. Al 2002 va arribar un personatge que es va dedicar a tallar arbres, posar formigó, fer pisos, afavorir una cadena de supermercats i fer una gran passa per fer de la ciutat una ciutat dormitori grisa i inculta. Encara no ha anat a la presó.
 
Sanitat
No dedicaré molt a parlar d’oncologia del Taulí. Però, heu vist les urgències? No és humà Què hem de fer, més pisos a dalt? NO serà millor i més coherent que es faci un hospital a Montcada, per exemple, per als veïns de Ripollet, Cerdanyola, Barberà i municipis propers i així descarregar el Taulí?

De les escombraries i de la policia municipal no parlo. Té una solució que ha de ser dràstica.
 
Per què un escrit com aquest?
Molts sabadellencs, veiem amb bons ulls que es fomenti l’ús de la bicicleta i del transport públic. I tant! Però no tothom pot anar en bicicleta i fer més estacions sense incrementar la freqüència de pas, esdevé una solució molt inútil.

Molts no tenim més remei que treballar fora de la ciutat. Aniríem en transport públic, però no ens serveix. A més, sembla que ens vulguin fer fora de la nostra ciutat i paguem l’impost de circulació...  

Cotxe elèctric, sembla que cap força aposta decididament. Mentre Sant Cugat ja té uns quants llocs de càrrega, aquí ja sobren les benzineres de fa uns deu anys.  Tampoc hi ha un sistema de bicicletes públic!
 
Què hem de fer doncs, els que paguem l’impost de circulació, pagar i callar? Fem cada dia de setanta a vuitanta quilòmetres per anar fora de la ciutat a guanyar-nos la vida. Els llocs de destí (ho dic per si algun candidat llegeix aquest article) són: Sant Cugat, Cornellà, Sant Joan Despí. Són ciutats que ofereixen llocs de treball.
 
Sabadell tampoc no ens ofereix espais d’empresa adients. Tot el contrari, un botó de mostra: l’antic edifici de Logic Control a la Carretera de Prats que seria ideal per a terapeutes, metges, dissenyadors, advocats, consultors, etc. que fan servir espais a altres municipis, és ara un Consum al costat d’un Condis, un Dia i un Mercat Municipal...
 
Els que treballem fora PERDEM fins a QUATRE HORES DIÀRIES en transport. I Sabadell es queda com un lloc dormitori. Sabadell no ofereix llocs assequibles per a iniciar una activitat econòmica ni genera riquesa suficient. I de cultura, ben poca. Sortir de la ciutat en cotxe pot costar un mínim de 15 minuts. No diré res dels semàfors cada tes  o quatre metres.
 
Si només vinc a dormir, el teatre el veig a Barberà o Barcelona, el transport públic és ineficaç i no puc establir cap iniciativa empresarial i treballo i treballaré fora és lògic que em plantegi marxar de la ciutat on he nascut. Cap candidatura m’arriba a convèncer del tot. No sé qui votar.  No us espanteu. Tinc clar qui no votaré, però dels que voldria votar, no ho tinc tan clar. Decepció total.

Text i fotografia Manel Aljama