«–La meva estada als calabossos es va allargar sense jo tenir-ne
culpa. Mentre patia pel pobre Camil i emp preocupava per ell,
d’alguna manera pensava menys en mi mateix i en la meva desgràcia.
Tanmateix, va arribar un moment que ja no podia deixar de pensar-hi.
M’obligava a ser pacient, però la paciència se m’havia acabat.»
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.