Carta oberta al Sr. Oriol Junqueras - Pere Plans

    El ser humà neix per ser lliure, és per això, que patir la manca de llibertat es un dels castics mes durs que hi ha i si aquesta manca ve donada per les injustícies d’un estat totalitari, vestit amb pàtina democràtica però amb una crosta feixista molt gruixuda, encara es mes greu.
    ¿Es conscient Sr. Junqueras del treball i esforç de desenes de milers de ciutadans de Catalunya, que dia rere dia i des de fa mes d’un any i mig no deixen de lluitar per aconseguir la llibertat dels presos polítics catalans? Som milions de ciutadans amb un ideal i un objectiu comú, la llibertat de Catalunya i això ens uneix i ens fa forts, units organitzaren i votarem el referèndum del 1-O, units plantem els llaços grocs, units ens manifestem setmana rere setmana a les places de viles i ciutats i units viatgen a Bèlgica o a Madrid per demanar el vostre alliberament. ¿Tot això no es suficient com perquè els nostres polítics també treballin units?

    Anant junts i units, es va construir un moviment transversal imparable, va ser Junts pel Sí, arribarem a celebrar un referèndum d’autodeterminació i a proclamar la República de Catalunya, desgraciadament aquella declaració es suspengué, però la realitat es que la proclamació és un fet i la República no ha esta anul•lada pel Parlament de Catalunya.
    A partir de dissoldre Junts pel Si, hem anat pel pedregar:
    1.- No vam disposar de capacitat de resposta en front de l’aplicació del 155.
    2.- A les anteriors eleccions municipals si Junts pel Si hagués tingut continuïtat, l’alcalde actual de Barcelona, seria Alfred Bosch d’ERC. Es podia haver pactat 2 anys en Trias i 2 en Bosch. Perquè ha sacrificat una persona jove i extraordinàriament valuosa com el Sr. Alfred Bosch com alcalde? Incomprensiblement va preferir perdre l’alcaldia abans que fer una llista conjunta i posar en safata d’or, l’alcaldia de Barcelona a la Senyora Colau

    3.- A les passades eleccions del 21 de desembre no anar junts, va suposar que un partit, que fa del odi a Catalunya el seu medi de viure, fos el mes votat de Catalunya. Una vergonya per Catalunya.
    He exposat algunes de les desavantatges d’anar separats, seria tan amable de dir les avantatges, si es que ni ha? Altra cosa es que es doni per finalitzat el procés i ERC torni a l’autonomisme, a les hores res a dir son ben lliures de fer-ho, però aparentment aquesta no sembla la situació, aquests dies de campanya ens pregona als quatre vents que es molt independentista, mes que ningú repeteix, malament quan ho ha de reafirmar una i altra vegada, si de veritat fos independentista i volgués continuar el procés sobiranista, voldria la unitat ¿Recorda el judici de Salomó?, la verdadera mare no vol el nadó partit. Vostè ens divideix i ens allunya, primer de la unilateralitat i després de la independència. Els objectius no tenen data d’arribada, però quan hi son, mai es deixa de fer camí. ¿Quin es el seu actual objectiu Sr. Junqueras?

    Li recordo que La República de Catalunya, està suspesa, però no anul•lada, en qualsevol moment el President de la Generalitat podria aixecar la suspensió i publicar al Diari Oficial de la Generalitat la seva posada en marxa. Això que ara mateix sembla impossible no ho seria si anéssim tots junts i demostréssim la nostra força, però desgraciadament ERC s’ha arronsat i ens ha dit, abans de declarar al independència, primer hem d’ampliar la base. ¿Quina base Sr. Junqueras? ¿No va ser suficient un referèndum vinculant amb 2.300.000 participants i un 90 % de vots en favor de la independència? ¿Hem de tornar enrere? No Sr. Junqueras la República Catalana existeix, només hem d’aixecar la suspensió.

    Les enquestes li somriuen i si com sembla no hi ha un canvi brusc a l’electorat, els diputats d’ERC garantiran l’estabilitat del Govern Central, a canvi, la condemna que li caurà, serà tant petita que li permetrà sortir de la presó en un curt espai de temps, no serà necessari l’indult, el PSC donarà suport a Ernest Maragall per l’alcaldia de Barcelona i vostè mateix serà el proper President de la Generalitat autonòmica amb el suport de PSC i Podemos. Vist des del punt de vista d’ERC es diran ¿Que mes volem?
    ERC ha estat llesta, ha jugat a l’independentisme i en el moment precís, modera la seva posició i pispa l’electorat moderat de Convergència. Una jugada mestre i un cop ben fort allà on fa mes mal, a tots els homes i dones independentistes que confiaren amb qui ara els abandona.
    Llegint la historia d’Esquerra, podem comprendre que vostè vulgui donar-li al partit unes altres perspectives i per això vol emprendre un camí en solitari i abandonar el procés, la història d’Esquerra es la de la inestabilitat, la lluita Macià- Companys, Tarradellas-Joan Sauret, Joan Hortalà- Angel Colom, Angel Colom- Carod Rovira, Puigcercós- Carod Rovira.

    Es una història convulsa, tres secretaris generals que abandonen el partit, Joan Hortalà, Ángel Colom i Carod Rovira, un altre el Sr. Puigcercós persona intel•ligent, eficient i de grans qualitats polítiques, defenestrat per les bases i per acabar-ho d’amanir fan President de la Generalitat a un home del PSOE, en José Montilla que era de la mateixa corda que en Corbacho que ara va amb Ciutadans. Tampoc hem d’oblidar que probablement per culpa de la repressió franquista, però la realitat es que ERC desapareix totalment des de 1940 fins a 1980, mai va ser present en la lluita anti franquista, segurament els seus dirigents estaven exiliats i el partit li va costar molt la recomposició, no son doncs 90 anys de republicanisme 45 per ser exactes i vostè desitja i es comprensible donar una nova dimensió a un partit que mai fins a Junts pel Si, havia estat de bon govern. (Un any d’en Macià, 4 de Companys tres dels quals amb la guerra civil i 6 de tripartit per oblidar)

    Sembla que aquesta vegada va de debò, les enquestes li somriuen i finalment ERC podrà posar en el seu actiu “hem guanyat anant sols” es humà, per vostè es la seva consolidació com a líder indiscutible del seu partit, però no del catalanisme, ha abandonat al menys el 50 % d’homes i dones d’ aquella muralla humana del dia 1-O, Amb la seva decisió, aquella muralla ha començat a esquerdar-se, ara ja no anem junts, ens dividiu i no tenim un objectiu comú, ni una estratègia comuna, érem una muralla, i acabarem sent un munt de pedres soltes. Molt trist.
    Enhorabona Sr. Junqueras vostè guanya, ERC serà un partit fort i unit, venen temps de moltes poltrones i bons sous, Europa, Madrid, Ajuntaments, Diputacions, Generalitat… el país no serà independent però els càrrecs d’Esquerra seran molts i gaudiran de independència econòmica. Sincerament l’haig de felicitar, ha sabut ensarronar a quasi tothom, això de ser una mica capellà es bo per tenir content a les dretes i prometre que repartiran, els hi encanta a les esquerres.

    Com sempre el poble paga i Catalunya perd, però que no diguin que ens barallem, no es veritat, ERC té tot el dret de tornar a l’autonomia i al tripartit, la llibertat ens permet ajuntar o separar i la democràcia ajuda a fer-ho cordialment. Una cosa li haig de dir, el poble seguirà unit en la seva constant lluita per aconseguir la llibertat de tots els presos polítics i sempre hi haurà qui lluitarà per unir allò que vostè vol desunir. Amb tota la meva discrepància però amb tot el meu respecte i desig de que recobri la llibertat que mai hauria d’haver perdut, el saluda cordialment.    

Pere Plans
Carta datada el 25 d'abril de 2019 a https://cataladigital.cat/2019/04/25/carta-oberta-al-sr-oriol-junqueras/