Espanya no sap negociar

Penso  que la capacitat de negociació del que hom s’anomena Espanya, però que en realitat no deu tenir molt més que tres-cents anys. es va establir en temps dels ibers, quan els romans van assetjar Numància. Crec que no hi ha cap exemple al llarg dels segles que indiqui que aquell poble que va preferir llavors la mort, abans que la “Pax Romana”,  que ara sí que vol negociar. 

La història és llarga. D’exemples en tenim per donar i vendre. El rei Carles i els protestants,  els territoris de Flandes, les aliances amb els papes, la mentida de “La invencible”, la decadència sagnant que s’inicia després de la derrota amb Anglaterra i que arriba la punt d’inflexió del 1898 amb el Tractat de París on van enviar funcionaris de tercer nivell.  Pel mig, la independència de les colònies, la pèrdua de “temps” en plena revolució industrial,  l’aïllament durant la I Guerra Mundial o el bàndol equivocat amb la II.  Guinea i el Sàhara són dos bons exemples.

I ja en la Restauració Borbònica 2.0 (la de la “Constitución del 78”), Espanya entra en el Mercat Comú amb un acord humiliant: tancar la indústria siderúrgica, reduir la ramaderia... No, no va ser un bon acord, encara que el PSOE ho va vendre com una gran victòria democràtica.  Cal que el lector sàpiga que el Mercat Comú de llavors, res té a veure amb la Unió Europea Actual, però això és tema d’un altre article.

Equivocar-se en les estratègies no és únic dels espanyols, el que és únic és la incapacitat per rectificar, l’absència d’autocrítica. Els grans imperis com Grècia, Roma o fins i tot Anglaterra han tingut equivocacions durant la seva història però han reeixit com per exemple Anglaterra que en la Commonwealth manté un cert control de l’antic imperi.

La manca d’autocrítica o potser l’orgull sumat a la ignorància deu ser una característica que passa de generació en generació. Per exemple, els canaris nomenen despectivament com “godos” als espanyols. Indica el tarannà dels conqueridors de les illes.  I no és res de classes socials baixes. Al segle XIX, un Borbó moria en un duel per temes de faldilles. L’honor en aquest cas és un altre concepte molt lligat a “Ejpaña”.

Conclusió

Aquest document es va crear al setembre del 2018 i res ha canviat. Ara mateix, a l’agost de 2019 el partit guanyador de les eleccions repetides, no vol negociar ni amb qui l’ha de donar el vot per no haver de repetir les eleccions...

Manel Aljama (11 de setembre de 2018 – 8 d’agost de 2019)