Des del punt de vista
sociològic, el mapa electoral obtingut de les eleccions inútils celebrades ahir
10 de novembre de 2019 no ha canviat gaire des de la transició. M’explico:
La Constitució espanyola
que tant defensen el bloc PPPSOECSPodemos com els fatxes quan impedien l’accés
a la tomba del dictador establia un mapa d’atribució d’escons que no s’ha
modificat: d’aquesta manera grans zones despoblades de Castella proporcionen
escons barats al PP de la mateixa manera que Andalusia (ara sense una bona part
de Catalunya) proporciona escons al PSOE. Si sumem PP+PSOE surten els més de
200 escons que va obtenir el PSOE en solitari al 1982 així com el PCE es va
enfonsar en favor del "vot útil".
Ja sé el que penseu, però
no. Punt de vista sociològic: Durant l’estiu de 1982 es formaven cues per
fer-se militant del PSOE de la mateixa manera que al 1995, les cues eren davant
la seu del PP. Ni en això Espanya s’hi assembla a França. Ni en això, ni en
l’extrema dreta.
A França quan va guanyar
Mitterrand, va rebre molts vots del comunisme. Eren els vots de la gent
amb més nivell econòmic i d’estudis. La
petita burgesia si voleu. El vot comunista de classes més baixes i desfavorides
va anar cap Le Pen. Si seguiu llegint, i no és llarg, us explico això de Le Pen.
França i Espanya no tenen
res a veure més enllà de ser veïns i de les conveniències polítiques al llarg
de la història. Si tirem enrere, un altre any acabat en 2: el 1882, Espanya
estava amb un sistema molt semblant a l’actual: la Restauració amb dos partits
corruptes i amb un 65% d’analfabetisme. Pocs anys després a França s’establia
l’escola nacional laica i gratuïta. Res a veure. I al segle anterior, al XVIII,
països com Anglaterra i Holanda havien reformat la seva agricultura. Com dic,
res a veure. Tornem al França, tornem al fenomen ultra.
El Front Nacional
Un tema que França amaga
és l’intent de cop d’estat contra De Gaulle. Sí, just després de la
independència d’Algèria. Molts eren terratinents del Midi i amb la
independència de la colònia havien perdut diners. En comptes de medalles,
alguns van passar per la presó i altres van ser apartats de la carrera militar.
No ho havíeu sentit dir? Passen els anys i Mitterrand és el president de
França. Indulta als colpistes. Voilà: apareix un nou partit polític Front National
de Jean Marie Le Pen que com he dit abans, arreplegà encara més vots dels
comunistes francesos.
I a Espanya?
Com he dit, la cosa és
diferent. Franco va copiar Salazar pel que fa les bases americanes. Seguint els
consells del Vaticà, va obligar a treure l’uniforme dels falangistes a Las
Cortes. Van entrar els membres civils d’una secta religiosa que des de llavors
controla grans empreses estatals, més de la meitat del sistema educatiu i la
justícia. Amb la “Constitució” es va certificar això: La Fundación Francisco
Franco sempre ha rebut diners públics, l’església està present, el sistema
educatiu s’ha rebaixat i les televisions privades proporcionen oci barat a la
plebs. Pa i circ. Si abans hi havia una dictadura amb un militar al capdavant,
ara és un rei hereu del dictador i governs que tenen assegurada la seva
reelecció gràcies al sistema d’atribució d’escons. Tan sols van maquillar el
mínim per a poder picar a la porta del darrere del llavors Mercat Comú: 18 anys, eleccions, partits polítics i aparcada
la pena de mort i la perpètua. Recordeu la llei de partits i les revisions de
les llibertats dels presos d’ETA? I les tortures?
 |
| Clauer d'UCD. Font: todocolección |
Res ha canviat. Com deia
la trinca, “an al sentro…” Tan sols una capa de maquillatge barat que gràcies
al Procés ha caigut per terra.
Manel Aljama, 11 de
novembre de 2019
(c) Foto: disc "Pel bloc gros" de la Trinca, Ariola 1979
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.