França
està immersa en una lluita al carrer de les de primer ordre. Sovintegen
les manifestacions, amb inici pacífic i final de trencadissa, hi ha
vagues declarades i encobertes, i sobretot hi ha molta gent al carrer,
gent farta, gent que lluita contra el retall perpetrat pel govern Macron
a les pensions i a l’edat de jubilació.
No cal ser profeta per
dir que aquest problema el viurem a casa nostra els pròxims anys o
potser mesos, perquè la guardiola de les pensions està plena de
teranyines gràcies a la impresentable gestió dels desgoverns
Rajoy-Sánchez, i la jubilació del baby-boom de la dècada de 1960 és
immediata.
A les manifestacions de França no he vist cap
revolució dels somriures ni ningú que doni clavellets a la policia. Aquí
la gent, quan es manifesta, fa cara de mala llet i aguanta el seu
propòsit fins a les últimes conseqüències. I diu que si la vaga et
molesta que te’n vagis a prendre pel sac.
Doncs més val que en
prenguem nota, d’aquesta actitud, per allò tan vell —ja ho deia Jafudà
Bonsenyor a finals del s. XIII— que diu: «Com veus la barba de ton veyn
pelar, mit la tua a remullar».
Els treballadors francesos tenen
tota la raó: És millor la vaga que una jubilació de misèria. Doncs a
veure què en treuen ells, i que en traurem nosaltres. S’admeten apostes.
El mei comentari:
L'Euro! L'UE res a veure amb aquell Mercat Comú nascut després de la IIGM i tans sols per no posar arancels al menjar. Res a veure. Sort que la "Constitució Europea" que tant defensava ZP, es va aturar a Holanda... Ara, com va preveure Deulofeu, l'Europa de les nacions vol treure's de sobre l'Europa dels estats.
Publicat per Jordi Fernando, editor a Facebook el 30 de desembre de 2019
© Photo Photothèque Rouge /Martin Noda / Hans Lucas
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.