La importància de rentar-se les mans


Segons l'historiador i escriptor Jordi Mata, de l'anomenada "Gripe Española" de 1918 va servir per establir el costum de rentar-se les mans abans dels àpats, per tenir rentamans als restaurants i també perquè a les casernes de l'exèrcit americà s'instal·lessin més dutxes.

Hem passat un confinament improvisat i amb retard on totes les autoritats han mentit tota l'estona pel coll i per la barba. "Mendacidad" com deia aquell personatge, el vell patriarca a "La Gata sobre la teulada de zenc" de Tennessee Williams. De cop i sense cap credibilitat perquè encara es registren ingressos de malalts pel virus i també, morts, ens diuen que ja podem sortir al carrer i tornar a la vida normal que l'economia és més important que les nostres miserables vides. Doncs NO.

Sortiré, sí, però amb un pot de gel, mocadors de paper, guants i mascaretes en una motxilla. I abans d'entrar a segons quins llocs, miraré primer l'estat del lavabo, del rentamans. Ho sento, molt, no, la meva vida està per sobre de polítics i funcionaris incompetents que no he votat. Potser, gràcies al virus, torna la cultura de mirar llocs de restauració que conservin en bones condicions els lavabos. Ja sé que la culpa no és del tot dels propietaris, però una mesura com la que es va fer a l'Estació de Sants, ha estat un èxit. A rentar-se les mans!

© Text, Manel Aljama, juny de 2020
© Photo by Sebastien LE DEROUT on Unsplash

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris