Mucho más que un libro: Entrevistem a Manel Aljama

A La llar del Llibre, de Sabadell, amb Josep Maria Francino.

Manel Aljama neix a Sabadell al 1963. És escriptor, comunicador i activista per la lectura. Abans, havia treballat d’informàtic especialitzat en sistemes de virtualització. Ha publicat una desena d’antologies de relats. Va guanyar el Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Badalona i aquest 2019 ha guanyat el Premi Ferran Canyameres de Novel·la amb La soledat del llebrer, publicada a la col·lecció “Lo marraco Negre”, de Pagès editors. Col·labora en la revista d’humanitats La Tortuga Avui de Caldes de Montbui.  Gestiona diversos portals digitals dedicats al llibre. Membre actiu de clubs de lectura de Barberà del Vallès i Sabadell.  Des de 2018, condueix el programa de música mediterrània Sons de Prop, a Montcada Ràdio. El podeu conèixer més a fons a la seva web: http://manelaljama.cat/

Parla’ns dels teus referents literaris…
Quan parles dels teus referents literaris sempre comets injustícies perquè et deixes algú. Vaig començar amb els còmics de “Mortadelo” que llavors es deien “tebeos”. M’agradava tot el que feia Ibañez i en canvi  no m’agradaven gens ni mica Zipi i Zape. De la infància el primer llibre “meu” va ser “El club de los siete secretos” i un que em va impactar “Primera memoria” d’Ana Maria Matute. Van seguir “El lazarillo”, “La Isla del tesoro”, etc. D’adolescent Kafka, Hesse, Cela, Asimov, , Montserrat Roig, Mercè Rodoreda, Txékhov  i Pedrolo.  Vaig començar a fer contes esperonat pels que havia llegit de Benedetti que molts coneixen per la poesia. Hammett, Chandler, Steinbeck, Carson McCullers, Tom Sharpe… la llista és molt llarga.

LLegir la resta a Mucho Más que un Libro

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors

#comparteixocultura
#LaSoledatdelLlebrerManelAljama