Molts establiments han fet la feina: pantalles protectores, mascaretes, gel a la barra, neteja de taules... I els lavabos? He tingut ocasió de veure unes quantes terrasses on la gent feia com "No passa res". I de res serveix netejar-te les mans amb gel i has d'anar al lavabo... i quins lavabos? Entenc als propietaris, ja no de bars, sinó de la papereria del costat de casa, no se senten amb poder per fer fora un client que vagi sense màscara.
Tot plegat és d'un país mancat de cultura i educació. Lluny de la disciplina de països com el japó o d'altres comunitats. Com s'havia dit, el món de febrer de 2020 no tornarà. El més probable és que bona part dels cinemes, teatres, sales de concert, bars modestos de petit aforament, botiguetes hagin de plegar per sempre. Només cal mirar els que ja ho han fet. Mentrestant, deixen que els escolars que passin de curs com si res. Ja veig les grans llibreries fent de centres cívics amb teatre de petit format i projeccions de cinema!
Es tendeix a culpabilitzar la gent jove: són els que surten de nit i beuen... Sí que he vist alguns adolescents fent el brètol. Però això ho farien amb pandèmia o sense. He vist molts més irresponsables entre gent gran que no pas entre gent jove.
L’èxit contra la pandèmia no és qüestió de mascareta, de distància, de restriccions, de toc de queda, és d’educació i de respecte, és de cultura.
© Text Manel Aljama octubre-novembre 2020
© Imatge: Ermengol (Núvol) 2020
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.