El final ha començat

 

Photo Sham Shui Po District, Honk Kong by Joseph Chan on Unsplash

Oriol Bonhome va mirar la panxa de la dependenta. La noia es va limitar a esbossar un d'aquells somriures inexpressius que acostumen a ser característics dels orientals. L’Oriol sovintejava els basars i els restaurants dels xinesos. El seu sou d’advocat en una asseguradora no donava per a més.

L'atzar va portar a fins a les seves mans un sobre i un telèfon mòbil que li van ser lliurats pel notari que atenia el desig expressat en un testament. No coneixia per a res al difunt, però el fedatari va insistir que era ell i no una altra persona qui devia rebre aquells béns. Va aprofitar per obrir la missiva en la solitud del seu despatx. Un paper escrit en blau deia: "ESTAN ENTRE NOSALTRES. LA FI HA COMENÇAT". Se li va glaçar la sang.

Després de fer un glop del seu millor whisky, parà esment en el telèfon. Tenia el pin en una nota enganxada amb cinta adhesiva. El va posar en marxa Va rebre un missatge de l'emissor 999. Tenia el mateix text de la carta.

Llavors, va creure que era dipositari d'un gran secret. També, era conscient de les seves limitacions i que tot això no es podia substituir només amb bona voluntat. Influenciat potser pel cinema i els llibres sobre conspiracions amb els que matava l'avorriment, va consultar tiradors de cartes i vidents. No va aconseguir esbrinar res i a partir d'aquest moment va emprar tot el seu temps lliure buscant beines gegants pels graners que encara existien a la rodalia de la ciutat. Va recórrer alguns llogarets a la recerca de nens albins amb ulls enormes i de mirada penetrant. Fins i tot, va arribar a pensar que els camells que venien pastilles a les discoteques podrien ser androides arribats des del futur per aniquilar la raça humana o la seva resistència.

Passada una setmana sense cap resultat, es va desenganyar i va arribar a la conclusió que es tractava d'una broma pesada o d’un error d'identificació del notari. Per celebrar el seu alliberament va acudir a un restaurant cantonès. Havia sentit parlar de les màfies xineses, però mai no n’havia fet cas. Mai es fixava si el restaurant tenia una peixera gegant a l’entrada. La peixera és un signe distintiu d’un dels clans més poderosos de la màfia oriental. L’Oriol no tenia gens d’interés per ficar-se en aquests temes. El problema que havia heretat “ja estava resolt”, així que “per què preocupar-se?”.

En acabat l'àpat, va beure la tradicional copa de licor. Llavors, s’adonà que era l'únic occidental de l'establiment, també va recordar que totes les dones asiàtiques que havia vist en els últims dies estaven embarassades. Quan va aixecar la vista va veure que tots l'observaven amb atenció i somrients. Va començar a tenir suors fredes i un fort mal de panxa.

 

© Manel Aljama (abril de 2009 – desembre 2020)

© Photo Sham Shui Po District, Honk Kong by Joseph Chan on Unsplash

Publicat al número 95 de la Revista La Tortuga Avui