L’altre dia a la papereria del barri vaig presenciar com un ésser viu discutia el preu d’una llibreta i un llapis i una goma que de ben segur eren pel nen amb qui anava. Quina casualitat, uns instants abans, havia vist aquest senyor com sortia de l’estanc amb un cartó de tabac. És clar, el tabac és imprescindible i el preu, indiscutible. Un llapis, una llibreta i una goma són estris de luxe i cal discutir el preu!
M’imagino el mateix ésser viu veient algun documental de televisió (quan no fan futbol) o alguna pel·lícula on es veuen occidentals que regalen quincalla a uns negrets vestits de gala pel rodatge. Me l’imagino fotent-se de la seva innocència. Això pensava quan el vaig veure com agafa els punts de la premsa esportiva que després enganxarà en una cartilla per obtenir regals com miralls, plantofes, barnussos, coberteries amb els colors i escut del seu equip.
I la reflexió maquiavèl·lica: Llegir titulars i entradetes no és el mateix que llegir la premsa...
Manel Aljama (gener de 2021)
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.