Amazon ha enfonsat El Corte Inglés?

Precipitat

Arribar a aquesta conclusió pot ser una anàlisi molt simple i superficial. Als inicis, era una sastreria de Madrid que va comptar amb esperit cosmopolita, en concret de Cuba on Ramón Areces havia après l’ofici. Després de la pèrdua de la colònia, molts indians van establir negocis a la península. En el cas català recordem els licors… El 1940 va iniciar un procés d’expansió en el qual va arribar a tenir de tot: cadenes de roba de marca pròpia, agència de viatges, supermercats, informàtica i telecomunicacions, cotxe… Han estat pioners en la venda “online”.  Amb tot això, com ha pogut Amazon fer trontollar el gegant que va enfonsar l'arribada de Marks & Spencer als noranta? 

Mala gestió:

• Primer de tot, gestió centralitzada que queda lluny de l’esperit cosmopolita i adaptable del fundador... Massa adormits en els llorers d’un passat on era típic visitar El Corte Inglés ni qui fos per comprar una postal!  
• Han estat els reis… que paguen proveïdors a 80, 100 o 180 dies!
• Han estat els reis… en maltractar el personal:  he vist com encarregats “chupópteros” s'apunten la comissió de la venda que acaba de fer el venedor novell.
• Han estat els reis que durant anys han comptat amb la nòmina (els estalvis) de molts empleats que la deixaven en dipòsit com si l’empresa fos un banc.
• Imatge antiquada: Relacionat amb adormir-se als llorers, tenim la imatge corporativa, la dels seus empleats. Antiquada per un negoci on més de la meitat deu ser la roba… Com a Madrid, vestits estrets, camises de popelín amb corbates de tons pastels i cabellera curta i arreglada com de finals dels anys setanta en Ñ. Una imatge tan passada de moda com la del tàndem Casado-Sanches.
  

Errades Estratègiques

Si la gestió ha estat nefasta, l’estratègia va paral·lela. Han comès errades estratègiques que un gegant no es pot permetre.

• Van crear una marca alimentària de “low cost” per competir en un segment on els marges són mínims i els riscos molt grans. Una cagada. La gent seguirà comprant a Lidl, Aldi o el Dia% que a més, en alguns productes són de qualitat mitjana.
• Baixada de la qualitat en moltes de les marques tèxtils pròpies. Al final, qualitat de Xina a preu Corte Inglés.
• No van preveure en cap moment el relleu generacional a la baixa, derivat de la caiguda de la natalitat. Els joves són menys que mileuristes i els que poden guanyar més, emigruen.
• No han actualitzat la seva marca: una mena de banderí digne d’altres èpoques (Festival de Coros i Danzas en el Bernabéu, “ya es Navidad en…”)
• Van ser pioners en tecnologia tocant tots els pals (fabricant, majorista i integrador). Però van vendre el negoci al francès GFI, no farà ni dos anys.
• Han deixat de ser referent en temes culturals com discos, llibres, com també es van desfer de la botiga d’instruments musicals, cursos, presentacions. 

Quan Yahoo o Kodak van caure, eren les número 1 i no exisistia Amazon. De debò, després de llegir aquest bitllet, seguiu pensant que Amazon té la culpa?  Culpa?  No és un sistema de llibertat d’empresa? Ah! No! Que “Ejpaña es diferente” i papà “Estado” deixarà uns milions per eixugar el dèficit i si cal, farà que Galeries La Fayette compri El Corte Inglés a canvi que Renfe segueixi comprant trens a Alshtom…

© Manel Aljama (agost 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Andrei Ianovskii on Unsplash