El passat agost, quan va aparèixer el tema de l'Aeroport de Barcelona, ja vaig pensar que l'únic guanyador era i és Florentino
i la llotja del Bernabéu. Els països avançats han retallat el tema
aeri, bé per la pandèmia, bé per l'impacte col·lateral. Per exemple:
França i altres països suprimiran vols que es puguin fer en tren en 2-3
hores. A més, qui feia l'oferta de l'Aeroport ignorava, que aquest
projecte requereix una aprovació de Brussel·les. Amb el Castor ja van
aconseguir de manera estranya els permisos, però Floren
no va perdre. Un govern va aprovar i un altre govern (de diferent
partit) el va indemnitzar. Això, també és una anomalia: jugava segur, no
perdia res.
No sóc economista, però la informació que tinc, la meva experiència vital i la meva intuïció que no m'abandona mai em fa veure que anem cap a un món amb la indústria més robotitzada, la població més empobrida perquè viurà d'aquest salari universal o mínim o com li diguin. A la Xina ja està implantat i el seu import va en funció de si "ets un bon ciutadà". Per tant, això dels avions, els viatges, el turisme i la globalització va més a la baixa. Les companyies redueixen vols, naus i personal. Com vindran els turistes? Molts països es miren això del "quilòmetre zero".
Aquest tema era el de discussió entre els partits del 52% i també en un grup de WhatsApp on insistia que la gran cagada havia estat canviar el discurs "república - estat propi" pel de "llibertat pels presos". Insistia que a Espanya saben que els tribunals europeus tombaran totes les sentències del procés i que no poden evitar la independència de Catalunya..., mentrestant es dediquen a "cremar" tot el que poden, boscos, bloquegen l'economia amb els lleters (en el passat ja es van carregar el model d'economia pime i de caixes d'estalvi).
Insistia en tot això i un membre del grup que està per això de l'amnistia i tal, responia que què feien mentrestant. Mentrestant, no deixar de reclamar la república ni de negar l'autoritat de qui ens colonitza perquè parlar d'inversions que ja coneixem a tants anys vista, és parlar d'autonomia...
No sóc economista, però la informació que tinc, la meva experiència vital i la meva intuïció que no m'abandona mai em fa veure que anem cap a un món amb la indústria més robotitzada, la població més empobrida perquè viurà d'aquest salari universal o mínim o com li diguin. A la Xina ja està implantat i el seu import va en funció de si "ets un bon ciutadà". Per tant, això dels avions, els viatges, el turisme i la globalització va més a la baixa. Les companyies redueixen vols, naus i personal. Com vindran els turistes? Molts països es miren això del "quilòmetre zero".
Aquest tema era el de discussió entre els partits del 52% i també en un grup de WhatsApp on insistia que la gran cagada havia estat canviar el discurs "república - estat propi" pel de "llibertat pels presos". Insistia que a Espanya saben que els tribunals europeus tombaran totes les sentències del procés i que no poden evitar la independència de Catalunya..., mentrestant es dediquen a "cremar" tot el que poden, boscos, bloquegen l'economia amb els lleters (en el passat ja es van carregar el model d'economia pime i de caixes d'estalvi).
Insistia en tot això i un membre del grup que està per això de l'amnistia i tal, responia que què feien mentrestant. Mentrestant, no deixar de reclamar la república ni de negar l'autoritat de qui ens colonitza perquè parlar d'inversions que ja coneixem a tants anys vista, és parlar d'autonomia...
© Manel Aljama (agost 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
© Photo by Photo by noor Younis on Unsplash
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.