Espanya té la culpa

Sí, Espanya té la culpa. Ara, els enemics exteriors i interiors d'Espanya es multipliquen. Durant segles els monarques castellans i espanyols han aplicat la mateixa política colonialista i absolutista vers territoris amb cultura i història pròpies, en molts casos més antigues que la seva. Si hi ha dubtes, mireu els mapes de la situació de la península Ibèrica dels segles IX i X i hi sortireu de dubtes. La Constitució Espanyola de 1978 pot dir missa; Espanya va signar tractats internacionals que reconeixen la lliure autodeterminació dels pobles. Una cosa diferent és que no els espanyols que manen sàpiguen idiomes o no llegeixen mai el que signen.

Si deixem la història i ens centrem en la situació actual i mirem amb detall trobarem que a la petició de seleccions esportives catalanes la resposta va ser NO. Seguim, a la petició de suport al català com a llengua europea, la resposta va ser NO. Anglaterra juga esports amb el País de Gal·les, Irlanda del Nord i Escòcia. Gran Bretanya va donar suport a la llengua gaèlica que és oficial a Europa. Més: l'estatut aprovat pel Parlament Català i refrendat pel poble català en votació va ser retallat al Tribunal Constitucional. Llavors, no quedava més remei que iniciar un procés cap a la Independència, davant l'actitud inepta dels espanyols per negociar i per garantir la pervivència de la cultura catalana. Per què "espanyols"? Perquè els espanyols han aguantat i mantenen aquesta falsa democràcia que és la disfressa de la caserna negra del franquisme.

Després d'accions reivindicatives com la Via Catalana i les concentracions cada cop més massives, la resposta va tornar a ser NO. L'1-O, el de dia de les votacions es va atacar amb violència col·legis electorals i persones indefenses. Bona part del govern català i també els líders d'Òmnium (entitat cultural) i de l'ANC, tots ells amb titulacions i doctorats universitaris, van ser empresonats i jutjats en un judici esperpèntic on van ser condemnats per delictes tipificats al segle XIX sense equiparació en cap estat modern. Personalitats internacionals, diverses entitats com Amnistia Internacional, una comissió de l'ONU i diversos països europeus han intentat intercedir sense èxit. Al final, tot quedarà desmuntat en sentències dels tribunals de justícia europeus que deixaran Espanya a les portes de l'exclusió i l'aïllament. No, Espanya no és un estat de dret. No ho ha estat mai en els darrers segles amb l'excepció del brevíssim parèntesi de la II República.

Espanya no garanteix la llibertat d'expressió, perquè per dur un nas de pallasso o dir que tant se te'n fot la seva unitat, pots anar a la presó, així com per convocar un referèndum.

© Manel Aljama (octubre 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

(c) imatge de Internet evolució dels territoris peninsulars