Fins ara, era un tema conegut en certs canals de Youtube dedicats a la ciència i la divulgació. En el cas espanyol, la suposada alarma i el posterior desmentit per part d'experts (sic), com sempre; no s'han fet esperar. De la premsa digital com El Español o Vilaweb, ha passat a les cadenes de ràdio i és clar, a la televisió. Però tenim memòria per fer una breu repassada a la llista que és llarga:
1971: Els brots de còlera batejats com "diarrees estivals".
1981: L'oli de Colza que molts no han cobrat indemnització.
2001: La gent atrapada en un túnel i uns quilòmetres de carretera durant la nevada de desembre de 2001 quan l'administració va avisar tard i per fax als ajuntaments.
2002: El "chapapote" on la forces de seguretat es van fer servir per impedir l'accés de voluntaris.
2008: L'apagada de llum al barri de l'Eixample de Barcelona causada per un petit accident en una subestació...
2019: L'expert en representació del govern de l'estat diu "El virus es muy difícil que arribi a Espanya". Però demostra ser força inútil i desconeixedor de la realitat econòmica Espanya - Xina i de la curta distància avui dia amb una durada de vol d'onze hores. "El virus no arriba".
Ara, amb el risc repeteixen el missatge tranquil·litzador quan:
Bona part de l'electricitat europea es produeix amb gas que ve de Rússia, Ucraïna o Algèria.
Algèria ha tallat el subministrament a Espanya i no és un 20% com diuen.
Es produeix, es compra i es ven electricitat per mantenir la tensió i el servei.
El sistema de corrent altern que existeix des dels temps que Tesla el va proposar a la companyia Edison (després General Elèctric) és molt eficient, però fràgil en cas de caiguda de tensió. Una caiguda en una petita central a Dinamarca pot provocar l'apagada de tota Europa tal com avisen els governs d'alguns països.
No som prou conscients de la dependència que tenim de l’electricitat. Semàfors, control aeri, control d’accés, ferrocarrils, alarmes… A tots els electrodomèstics i ginys diversos, hem d’afegir el pagament electrònic, les UCI dels hospitals, portes que només tenen codi electrònic i un llarg i interminable etcètera de dispositius que sense electricitat no serveixen per res. Podem tornar per uns instants o setmanes a principis del segle XX.
I no som prou conscients de com hem esgotat el planeta: carbó, petroli, gas... És clar, alguns diran que "el necessitàvem". Cert, en part. Necessitaven tenir els rètols i aparadors de totes les botigues de totes les ciutats encesos de nit? Necessitàvem il·luminar edificis perquè queda maco? Necessitem il·luminar els carrers per la festa cristiana de Nadal? Vist des d'un municipi es pot dir que les llums de Nadal gasten poc, però parlem de moltes ciutats europees. De cèntim en cèntim, sumat significa un preu molt alt per la Natura.
La festa s'ha acabat i alguns els costa admetre-ho, llavors posen bastons a les rodes per fer el canvi.
© Manel Aljama (novembre 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
© Photo by Ricardo IV Tamayo on Unsplash
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.