Des de l'entrada de l'euro, veure un pallús sacsejant una ampolla de semisec content perquè l'ha tocat una quantia que sí, que era molt bona fa cinquanta anys, però que ara amb el nivell de preus, resulta ben poca cosa. Sense anar-hi més lluny, amb 1 € d'una de les noves loteries de diari, pot toca el mateix que amb un dècim de Nadal que costa 20 €.
Potser ara no tant, però, en altres èpoques en arribar aquestes dates podies ser assetjat pels venedors de les famoses paperetes. Podia ser pel carrer amb uns simpàtics nens que ho feien pel típic viatge de fi de curs o per aquell company de feina del que estàs fins al capdamunt i que ve amb la loteria de l'esplai de torn. És clar, calia comprar la loteria de l'empresa, no fos que toqués i tu quedessis com un idiota garrepa.
Així que encara persisteix, cada dia vint-i-dos de desembre aquelles veus "de pito" amb aquella cantarella que amb l'euro ja no se sent igual com les franquistes "cincuentamilllll peeeeseeeetaaas" i la veu la del NO-DO "se procede al extraer el quinto alambre...". Sí, encara persisteix des que un borbó va pensar (sic) "poden ser pobres tot l'any... els donarem un petit respir per Nadal".
D'aquesta manera, que et toqués "El Gordo" o "una de cartoze" com deia la cançó era l'esperança per molts assalariats durant el desenrotllisme franquista. Com veiem, el 2021, quaranta-sis anys després de la mort del dictador, és una altra mostra del franquisme residual que persisteix, com persisteix també el conegut "lo importante es tener salud" quan han vist que el premi ha anat a parar per exemple a una associació folklòrica d'un poble de difícil localització i així, a esperar l'any següent perquè tenen fe...
© Manel Aljama (desembre 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.