Fumant pel carrer

Aquests dies on el final de les restriccions per la pandèmia és a tocar em fa pensar en un altre factor que no deixa de ser Franquisme Residual. Ara és quan molesta més un individu que va fumant pel carrer, vull dir que du una cigarreta encesa i escampa la fum i el baf de les poques pipades que en fa.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags", els funcionaris, l'atenció al client entre altres.

Sí, recordo el 1984 quan vaig anar per primer cop a Londres. Era un viatge amb l'escola d'idiomes i ja llavors els companys fumadors van tastar "NO SMOKING" tant en cartells, com en advertències de cambrers i recepcionistes. El mateix van viure els fumadors que em van acompanyar quatre anys més tard a París. I la darrera vegada que he estat a Londres, farà uns set anys, no recordo haver-me trobat amb cap persona amb una cigarreta a la mà, i això que vaig baixar a peu des dels estudis d'Abbey Road (on es troba el famós pas-zebra), fins al carrer de Saville Row, on els Beatles van fer el famós concert de la teulada. Per fer-se una idea, la distància seria com baixar de Muntaner a Pelai, més o menys. No, no vaig ensopegar amb cap persona que anés amb una cigarreta a la mà. Sí que vaig veure fumadors a l'entrada d'un dels pubs on vam anar a sopar.

© Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

©  Photo by Lex Guerra on Unsplash