Sense cultura d'atenció al client

Ni amb la mitificada transició ni amb aquesta falsa democràcia, l'estat espanyol ha assolit una cultura d'atenció al client. I si en algun moment ho ha semblat, ha estat un miratge. Recordo l'any 2009 quan vaig anar a comprar un cotxe a un concessionari de vehicles de segona mà d'aquells aprofitables (que no tenien més de cinc anys). Llavors, estava interessat en un dels vehicles que s'exposaven perquè l'aspecte i preu em van semblar prou raonables. En la segona visita, a la venedora se li va escapar que el seu cap havia dit "que se lleve..." Es referia a un altre vehicle i sonava com una ordre. Allò era un petit botó de mostra de l'autoritarisme espanyol en tots els àmbits.

Aquest article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades", l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis mags", els funcionaris entre altres.

Aquest tracte de menyspreu vers el client es pot afegir a la llarga llista de les teleoperadores de les companyies de telefonia, de la indefensió amb aquestes mateixes companyies, de l'empleat del servei d'ocupació que es fot del teu currículum (aquí no parlem de client, sinó d'usuari) i sense aturar-nos amb els empleats de banca si ets un client "normal". Recordo una anècdota, aquesta de 2004. La perruqueria d'un amic, que llavors facturava uns 3000 mensuals i el director de la seva entitat bancària que alhora era client de la barberia. Un dia que el director va venir a tallar-se el cabell va etzibar: "m'han dit des de dalt que no ens interessen els clients com tu". Així arribem al passat, a l'època del SEAT 600, on crec que no es podia triar el color del cotxe que compraves. Coses d'Espanya.

© Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Photo by Charanjeet Dhiman on Unsplash