També són els consumidors...

M'arriba per les xarxes una imatge d'una crítica feta des del programa La Competència de RAC1 contra els creadors que es passen al castellà, posant per exemple el cas de la pel·lícula en català guanyadora de la Berlinale.

Tenen la seva raó, però també caldria recordar que molts fan el salt al castellà veient com molts catalans consumeixen i exigeixen cinema, música i llibres en castellà, perquè el català no els sembla "prou bo". En el cas de la literatura i deixant de banda Jaume Cabré i altres autors, una novel·la en català acostuma a tenir edicions de 500, 800 a 2000 exemplars. Si som 7 milions, veiem que els números són cruels pel que fa a la difusió del català. I si parlem de música... no acabaria! És més còmode veure la televisió i tot el que vomiten els canals en castellà, com si no ho sabéssim!

I a les xarxes? Només cal donar un cop d'ull a Youtube on molts canals dedicats a la creació d'empresa, el bricolatge, la informàtica, etc. són en castellà, quan són catalans els que els dirigeixen. I és que els que tenim certa edat ens hem de guanyar la vida: fas un vídeo útil i busques subscriptors i només apareixen subscriptors en castellà. És fàcil criticar. Mirem a França! I si parlem de sèries catalanes...?, no pas sèries en català. Vull dir sèries produïdes aquí, dignes que donin feina als actors i personal tècnic local. Que lluny que queden Plats Bruts, Jet Lag, L'un per l'altre, La memòria dels cargols... No pot ser tot Polònia o Crackòvia o debats i debats dirigits.

© Manel Aljama (febrer de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© La Competència, RAC1