Llegeixo en Xataka un testimoni d'un treballador, millor dit, d'un teletreballador que amb el nou sistema treballa una mitjana de tres hores més per jornada... No li cal moure's de casa i en principi estalvia en temps, transport i menjar.
He teletreballat i he venut solucions de teletreball des de fa vint
anys. Adaptar-se al teletreball és també qüestió de cultura, de saber
dir "NO", de ser organitzat. Qui és desorganitzat a la feina presencial,
per exemple: arriba cinc minuts tard i baixa a prendre un cafè...,
torna tard i surt a esmorzar (els vint minuts) cap a les onze del matí i
torna cap a les 12..., surt a dinar passades les dues i torna al seu
lloc de treball, uns minuts passats de les 5 i és clar, a les 21 hores
encara és a la feina..., ho serà també al teletreball.
Aquest
article pertany a la sèrie "Franquisme Residual", com els dedicats amb
anterioritat a la paga extra, els sindicats, els títols universitaris
signats pel cap de l'estat, el doblatge, "reservado autoridades",
l'horari comercial i laboral, l'empresonament d'artistes, "els reis
mags", els funcionaris, l'atenció al client entre altres.
Ens trobem en el mateix punt. Vivim en un estat que no és de lliure capital, vull dir que les empreses no creixen i cauen, sinó que les empreses que són a dalt de tot, són les mateixes des d'anys i panys, perquè si va malament, el govern de torn deixa anar diners per tal que es mantinguin, com en l'època del dictador. A més, estendre el teletreball amb sindicats falangistes ancorats en el segle XX, no funciona bé. Conec moltes empreses on no han adoptat torns i teletreball que milloren de lluny les condicions laborals i familiars, perquè els "delegados" o millor dit, "los enlaces", s'hi han oposat. Així, què volen?
© Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor
de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.