La llista d'independències pacífiques i sense gaire esforç és ben curta: Costa Rica, Guatemala i Hondures el 1821, Islàndia, l'Índia i Txèquia i Eslovàquia que ni ningú s'hi fixa. La resta de casos han estat amb víctimes com Eslovènia, però totes amb fermesa, com Estònia, Letònia i Lituània. Tot té un esforç i un sacrifici.
Esperar que de la taula de negociació en surti alguna cosa semblant a Escòcia és un cas més d'infantilisme, perquè a l'altra banda no hi ha Anglaterra, sinó bèsties. Heu vist mai un domador de feres entrar en una gàbia sense fuet? I si no és amb fuet, ha de ser amb diners. Amb Ñ és així com es fan els diàlegs i de moment, el règim col·laborador de la Generalitat 21D-14F permet que ens vagin plomant, mentre continuen les detencions de gent que ha participat en protestes independentistes. Tota una representació: faig una llei de lloguers i el TC te la tomba. Tot el que em diguin des de la Capital, ho poso en pràctica...
Parlant d'infantilisme: l'esquerra en general i el moviment independentista en pateix. Hi ha un excés de debat i d'hipocresia, així com una manca de renovació. Els temps han canviat. L'increment de preu de la llum no es combat cantant cançons ni tampoc fent apagades ridícules o cassolades. Es fa, per exemple, tornant els rebuts de forma massiva abans d'una sessió de borsa. La manca de renovació fa que no es valori ni es posa en pràctica cap acció no violenta que sigui innovadora i es continua fent el mateix: apagada, cassolada i cantada "xiruqera".
L'infantilisme segueix també en el posicionament: no has aconseguit la teva independència i encara ets una colònia d'Espanya, però li fas costat, per defensar Palestina si o sí, sense mirar la lletra petita de les notícies o consultar altres fonts independents. És el més fàcil, oblidar que Israel és un estat i com a tal es defensa quan un divendres i a més festa grossa, li llencen tres mil coets. Mentre, segueixes sense haver esdevingut un estat sobirà, però opines i ignores que tens un passat d'expulsió i de violència contra els jueus, així com d'apropiació de molt de la seva cultura. Hi ha més. Ara tothom corre per acollir ucraïnesos, molts d'ells, rossos i amb ulls blaus, vestits com nosaltres... Clar, no són com els de color que es moren ofegats a la Mediterrània! D'esquerres i independentistes diuen que volen ser un estat i opinen sense ser-ho. Suggereixo la lectura d'aquest article: (EUA i Israel, exemples per a Catalunya ).
Tornant als sacrificis: exigir al govern regional del 52% (o més ben dit, Règim de Vichy sense pena de mort) l'execució de la DUI, exigeix estar disposats a assumir riscos i privacions. Estan disposats els jubilats i funcionaris a estar sense cobrar els dos mesos que probablement s'allargarà la negociació autèntica amb àrbitres internacionals? Que fàcil que és parlar, posar-se un llacet i tocar la cassola per molestar els veïns!
Els llibres antics, sovint o gairebé sempre mal traduïts, llegits i interpretats de forma literal, ens donen pistes: Imagineu Moisès fent marxa enrere perquè el faraó vol obrir una taula de diàleg? NO, s'enfronten a un perill com és travessar el mar en comptes de continuar vivint sota l'esclavitud.
Conec molt bé la
mentalitat espanyola o més ben dit castellana, fruit de l'experiència en
un distribuïdor de sistemes català que va obrir oficines a Madrid i
Lisboa i més tard va ser absorbit per una multinacional italiana. No
veníem fum, sinó projectes que realitzaven no sense dificultats. Per
això puc dir que ens han venut fum. He col·laborat tot el que he pogut
perquè creia que no ho era, de fum; i m'hi he implicat i he perdut temps,
feina i diners. No em queixo, perquè altres, els del carrer o més joves,
han perdut molt més. Per sort he deixat de ser membre de junta d'una
entitat cultural que funciona com una piràmide on s'executen ordres des
de dalt i que sembla més una secta. I durant la pandèmia he estat sol i
sense feina, diners o possibilitats de guanyar-los per mi mateix que és
el pitjor que pot passar dins d'Espanya. He perdut molt, però me n'he
sortit i he après molt, com per dir que no m crec ningú. Veuré com
Escòcia esdevé un estat, com Còrsega aconsegueix un bon estatut i
millors condicions, mentre que Catalunya es dilueix lentament dins
d'Espanya, mentre que Puigdemont esdevé el nou Tarradellas perquè els
tribunals que l'han donat la raó no tenen cap estat amb força per
imposar-la.
Aquest article ha pogut ferir-te la sensibilitat, és cosa teva. Ho he escrit jo i és la meva respectable opinió. Llegeixo cada dia mitjans internacionals, en versió original sempre que puc.
Aquest article té relació amb els següents articles, El suïcidi del procés (desembre 2021), Fins a quin punt (tot perdut) publicat al febrer, A quatre FAQS de veure toros per TV3, publicat també al febrer.
© Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor
de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.