De genolls

O amb la pistola al clatell com ha dit Clara Ponsati als mitjans. Als inicis del Procés es va dir un cop i un altre que no hi havia tornada, que si es frenava, la repressió seria inimaginable. Doncs ens trobem pitjor que abans precisament perquè es va fer la frenada. Ha estat una manera intel·ligent de desempallegar-se de la patata calenta de les aspiracions legítimes de tenir un estat propi? Ha estat tot un muntatge on els principals líders ja ho tenien previst? No vull pensar això, però l'actitud dels presoners indultats i el canvi d'opinió que es pot veure en les hemeroteques, d'alguns dels exiliats deixant ombres de sospita.

Fa temps que vaig dir i algú em va titllar d'exagerat que ens trobàvem, salvant les distàncies, en una mena de règim de Vichy. Segueix la persecució judicial contra persones que només han opinat, s'acaten sentències, els feixistes vénen a veure un partit de futbol..., en definitiva sembla que estem de genolls. Sembla que volen desencoratjar encara més la gent que aspira a viure en un estat propi i reduir-la a les xifres d'abans del 2006. 

Els que encara aspirem a viure en un estat propi ens haurem d'exiliar i buscar futur en un altre país. Em nego a pagar 600 € d'autònoms per mantenir el paradís de vividors que és Espanya. M'estimo més un país on et puguis aixecar cada cop que caiguis que no pas viure-hi en un on has de demanar perdó per parlar la teva llengua i on viuràs sempre de genolls.

Com passa amb el Barça on els grans surten per la porta petita, sembla qui ens ha ficat en aquest atzucac només s'estima la pagueta i les morts no els importen, començant per Moragues, Ferrer i Guàrdia, Companys o Prim o la gent anònima. Tot plegat sembla que visquem amb la Mancomunitat Catalana de Prat de la Riba i Cambó de 1923. Per cert, l'any vinent en farà cent anys.

Notícia relacionada: Òmnium i la sentència contra la immersió

© Manel Aljama (març de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Jakayla Toney on Unsplash