Un altre Sant Jordi amb llibres de 700 pàgines

 

 

Diu un escriptor i editor d'editorial independent (i petita): "Hi ha llistats de signatures de Sant Jordi que sembla un All Stars en comptes d'una llista d'escriptors. De fet, hi ha de tot menys escriptors, en aquestes llistes." I no li falta raó perquè és el mateix des de fa uns anys.

Sens dubte regalar roses i comprar llibres va ser una idea enginyosa. La prova que ha estat imitada i copiada des del Japó fins a Eslovènia. Però les bones idees també es poden pervertir. No pas pels escriptors de debò, els que intenten dignificar la professió, sinó per tot un seguit de gent que ja es guanya la vida diguem-ne d'una altra manera, que sovint per no dir sempre, no llegeix, però que puntual al dia 23 d'abril, té taula i plec de fulls enquadernat per signar i dedicar als seus seguidors de ràdio i televisió. Un cop més, puntualitzaré el dret de tothom a escriure i publicar el que vulgui, etc.

Si mirem altres sectors industrials, trobarem que fan promoció que intenten obrir-se pas entre els competidors, etc. Aquí sembla que no els pertoca això de fer promoció, es busca un autor que sigui conegut i la gent ja vindrà a comprar el llibre... I el fet que això es repeteixi any rere any és la prova que el sector s'ha estancat.

El llibre i el fet d'escriure'l no tenen prestigi en aquesta societat. I no és culpa de la televisió ni dels ordinadors ni dels telèfons amb Internet. És culpa d'una societat inculta i adormida que es conforma com any rere any es rebaixen les exigències del sistema educatiu fins a donar títols amb suspensos, es fan fora futurs lectors i en definitiva es fomenta el "yo haría lo mismo", "dar un pelotazo" entre altes.

No em creieu? Anys enrere hi havia qui comprava llibres pel gruix i el color del llom. Aquesta societat és inculta i adormida des de fa segles, des que va fer costat a l'església de Roma en comptes de tornar-se luterana. Gasten diners en viatges a Finlàndia o Noruega –sense ni parlar anglès– per esbrinar com s'ho fan allà quan és tan simple com llegir des de petits, per si mateixos un llibre comú en occident: "La Bíblia", mentre que al Sud es declaren catòlics i no van ni a missa i quan van es conformen amb la lectura i interpretació de l'intermediari vestit amb sotana. També es conformen amb les pel·lícules doblades, però aquest és un altre tema. Encara no? "Nuestro español bosteza..." deia Machado.

Fa massa anys que sembla un circ. Les cues de gent perquè algun personatge de la faràndula els signi el llibre em recorden la disputa dels clients per un croissant industrial i cafè de termos de les presentacions tecnològiques que feia anys quan treballava en tecnologia. He començat parlant d'editorials i què voleu? Si fan en un dia o dos la meitat dels beneficis de tot l'any. És només cosa de llibres? Noo, la música, el teatre, les arts no tenen consideració ni valor. Aplaudiran algun jovenent que canta, però miraran de tenir la seva música sense pagar i si van a un concert, serà perquè l'ajuntament paga la festa... Pagar per la cultura no cal, perquè la cultura no té valor en aquestes terres. Un altre dia parlaré de la ciència i la investigació!

© Manel Aljama (abril 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Foto de Dario Fernandez Ruz de Pexels