Pot semblar el mateix cas: Disposar de centenars de canals de televisió
com de llibres d'una biblioteca que no podrem ni atendre (sic) ni llegir
ni que busquéssim tres vides de cent vint anys. La biblioteca no ens
cobra pels llibres que té, sinó pel llibre que demanem en préstec,
mentre que en el cas de la televisió, paguem amb escreix l'oferta de
canals que molts amb el parany del futbol han subscrit.
En fa recordar la història de l'escriptora mexicana Rosario Castellanos que circula per la Xarxa:
La
dona que es fica en una barca de pesca per escriure en un lloc
tranquil. Arriba un vigilant que la vol multar perquè aquella barca té
totes les possibilitats per pescar i es troba en una zona restringida.
La resposta intel·ligent de l'escriptora: el puc acusar de violació
perquè vostè ho pot fer en qualsevol moment.
Si la biblioteca cobrés
pels llibres que té i que l'usuari pot llegir, molta gent protestaria,
en canvi, paguen sense discutir "la possibilitat" de gaudir (sic)
desenes de canals de televisió.
Article relacionat: https://www.manelaljama.com/2022/08/lligats-lligats-al-cable.html
© Manel Aljama (agost 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.