Més aspres encara
que els crits més sorollosos
aquest silenci.
Des de l’angúnia
del fang i la misèria
hi ha uns ulls que ens repten.
La pau, pregonen,
i amb la boca petita
criden la guerra.
De branca en branca
d’algun futur que espera
rere les dunes.
Es repeteixen
un altre cop les velles,
tristes imatges.
© Miquel Martí i Pol, Haikús en temps de guerra
Més: Ara mateix (Flotats), Gent que lluiti és el que cal, De presos i exiliats, Les quatre banderes,
In memoriam, Ara mateix, Dedica'm un poema encara que sigui teu,
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.