Ni frescos ni congelats

 

La històrica firma de vaixelles Duralex tanca. Segons declara el seu president, els costos energètics signifiquen el 46% de la facturació. 

No serà un cas únic; i és d'aquesta manera com arribarà l'escassetat anunciada per alguns analistes fa ja uns quatre anys, just abans del confinament: per manca de matèria primera, encariment de costos de producció, sigui indústria o agricultura, per encariment de costos de transport, per disminució de collita, per escassetat o encariment de combustible... Sigui un sol element o tots junts, el resultat no és altre que el trencament en la cadena de distribució. 

Exemple apocalíptic:

He posat el pèsol, el pèsol congelat que comprem al supermercat. Aquest 2022 la collita ha estat més minsa, el preu del combustible s'ha apujat, els costos de pelar i congelar, també s'han apujat (igual que per a Duralex) i si afegim que el proveïdor principal de bosses de plàstic ha tancat i els de reserva no ens poden servir la comanda perquè van saturats... llavors el nostre envasador de pèsols si no fa servir la imaginació no podrà vendre el seu producte i aquest no arribarà a la central de compres. La cadena s'haurà tallat.  No és ficció i això ja està passant. He sentit converses d'algunes "reponedores" que parlaven que aquest o aquell proveïdor ja no serveix igual que abans i alguns productes ja no arriben, segons ha sentit dir a l'encarregat.

Notícia comentada: Tanca Duralex (ElpuntAvui, 5/10/2022)

© Manel Aljama (octubre, 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Artie Kostenko on Unsplash