Basili, malgrat el gruixut pijama de franel·la, va sentir el fred humit del llençol que cobria el matalàs del seu llit. Es confirmava així, el vaticini de l'olor acre que havia embriagat la seva pituïtària només feia uns segons. A vuitanta-set anys, encara conservava en acceptable bon estat la major part de les seves facultats. Li servia per sobreviure aquell lloc, a mig camí entre una presó i un manicomi. La residència ocupava un antic magatzem de productes d'alimentació que havia estat reformat just per poder ser inaugurat com a psiquiàtric. Però, els canvis polítics d'última hora els van fer optar per obrir un geriàtric. D'aquesta manera, una presó moderna albergava més luxes dins les seves instal·lacions que les austeres parets d'aquella residència. A la planta baixa hi havia la recepció, les diferents sales d'estar i el menjador. Els dos pisos superiors estaven destinats a dormitoris.
El personal que hi treballava solia ser gent insensible que de vegades tractava els ancians com si fossin objectes sense vida, i d'altres, es comportava com si fossin empestats sense remei. La directora rondava la cinquantena, de faccions molt dures. Semblava que l'amabilitat no havia visitat mai la seva cara. Quan parlava, la seva veu desprenia una barreja de bilis i odi per tot i tots els que eren al seu voltant. A l'hora dels àpats solia fer rondes per vigilar el servei i el compliment de les ordres.
Pots acabar el relat a l'Aixeta: https://el-viatger-de-les-lletres.aixeta.cat/ca/posts/la-sopa
També, pots decarregar el número 115 de la revista LA TORTUGA AVUI (desembre 2022) https://latortugaavui.com/images/stories/tortuga/revistes/116/2023.116%20la%20tortuga%20avui.pdf
© Manel Aljama (abril 2013, octubre 2022)
© Imatge by Audrey Hunt from Pixabay
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.