Cuba ja no és "revolusionaria"

 

He pogut visualitzar uns quants vídeos de youtubers cubans on mostren unes condicions de vida lamentables: escassetat de productes bàsics, preus molt elevats pel salari i pensió mitjana, gent demanant caritat i grans magatzems on es compra en dòlars, buits.

El bloqueig no és pas l'explicació de tots els mals. Sens dubte com en moltes dictadures, un aïllament les fa més fortes i cal admetre que en aquest cas Cuba ha format metges, enginyers i molts professionals. Però no deixa de ser dictadura que ha abraçat el pitjor del sistema. Em quedo amb una frase d'un dels comentaris d'un dels vídeos: "No pot ser bo, qui entra afusellant el seu poble no pot ser bo" (en referència al "Comandante en jefe").

Els dirigents cubans han estat poc previsors. Una característica digna dels espanyols que contrasta amb el record que tinc de com els vells comunistes convençuts que comparaven Fidel Castro com si fos Déu. Llavors, eren temps on els cubans tenien petroli i blat de l'URSS a preu per sota del preu de mercat. I no van pensar mai a posar energia solar, tot i viure en un lloc molt assolellat. Van fer d'espanyols. Van apostar pel turisme de ressort i platja, tot pel benefici de l'elit dirigent quan el poble tenia dificultats per accedir a determinats medicaments. Mentre, Israel amb molt menys territori (bona part desèrtic), lluita contra el desert, els del Carib, brinden al sol de la sequera i la platja.

Article base: Base: https://manelaljama.blogspot.com/2022/10/un-retrato-de-la-vida-en-cuba.html

© Manel Aljama (gener 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Fotografia, Lusa a visao.sapo.pt  https://visao.sapo.pt/atualidade/mundo/2022-10-20-mais-de-72-dos-cubanos-vive-abaixo-do-limiar-da-pobreza/